Tenim els dimonis de sa Pobla "aparentment sense foc" per Nova York. Sembla que aquesta acció s'emmarca dins una iniciativa de turisme i de cultura. Un servidor ha participat en accions de promoció de la nostra producció cultural més enllà de les fronteres pròpies i, tot fent autocrítica, crec que val la pena fer-ne algunes reflexions. Cal aclarir que parlam d'accions culturals perquè les turístiques s'emmarquen dins un altre àmbit.
Com a consideració prèvia direm que la presència exterior de la nostra cultura és important per, bàsicament, dos motius: és la manera que les nostres indústries culturals es consolidin gràcies a un mercat molt més nombrós que el propi, i és una bona manera d'internacionalitzar el nostre fet cultural diferencial.
Fa anys, des del moment que les competències de projecció exterior tenien una institució clarament responsable, hi va haver una primera tasca que havia de dur a terme el Govern de les Illes Balears: obrir línies i establir els primers contactes. Per aconseguir aquesta finalitat sí s'han de fer presentacions genèriques i «amables». Has de demostrar la teva intenció de ser present al país que t'acull de la millor manera possible. Però aquesta acció positiva inicial no es pot eternitzar. No pots fer presentacions durant anys perquè se suposa que amb una presentació i un recordatori ja n'hi ha a bastament. Sinó és com si et presentassis cada vegada a una persona que fa anys que coneixes.
Anar al Festival de Teatre de Tàrrega amb les nostres companyies és útil. Anar al Mercat de Música Viva de Vic amb la nostra oferta musical és útil. Anar a la fira del disc de Cannes és important perquè ens situa en el mapa cultural mundial. Les presentacions a l'exterior? S'ha de matisar. La presentació s'ha de convertir en jornades de treball amb editors, traductors, programadors, etc. per tal de crear vincles estables que suposin futures accions.
