Estic observant la ciutat, Palma, l'Hotel Tèrminus, des del Cristal. De què està fet l'edifici de l'hotel? De pedra? Llavors, potser li deu la seva existència a Santanyí, a un trasllat de marès, al poliment, al treball, potser a la suor d'animals, picapedrers, transportistes, potser bona part del treball jagui molinat des de desenes d'anys, qui sap on, després de riades, pluges, vents, al fons de la badia?, als pulmons morts, cremats, enterrats, de generacions de ciutadans, a les arrels dels arbres, verdures, fruites consumides i arrossegades per històries i clavegueres. O està fet de macs, amassats, emmotllats, cuits, enfornats a Vilafranca, a Manacor, o més enfora, terra d'argila, sol, sòl, polsim viu, arrencat d'un erm, d'un hort, d'un paisatge viu i porós?

M'he pres dues racions d'ametlles torrades i dues canyes. Fa un capvespre clar i tibant. D'aquí a una hora enfosquirà. Som a la terrassa i sent fragments de converses desbaratades justament perquè son fragments. La literatura va aprendre, potser des de Flaubert, a donar compte de la fugacitat, del fragment, "pens en la seducció d'Emma a una fira de bestiar", com a part eminent de l'atzar de la vida, de la seva contingència. una tassa d'aigo amb un bunyol de vent, deia el moneiet. tot mirant en Pisculicci per la televisió i la seva dona forastera es fumava un puret, picculici, Pisculici, idò, sí, vaig tenir un cop en els pulmons, i llavors ho vaig deixar, Scoubo ha ficat molt bé la cama, en Pisculitxi ha fet el gol, d'aubercocs, és igual, el Ketafe va molt bé engany, la pilota es passetja, això és falta, tio, diu la forastera, i penalti, digué el fumador compulsiu i intermitent, i expulsió, afegí un altre, què putes fan? grancanario, claudio, amb el dorsal, no te moguis tant que no em deixaràs veure el gol, al·leti, al·leti, que viene, que viene, jo avui som culé, idò, te n'aniràs defora, quan comenci, saque de banda para Garrido, garrido, recupera el Mallorca, xerequet, xerequet, el Mallolrca és xerec, però, la realsocietat no té res a envejar-li, gol de lalavés, nooo, res de res, whisky? minut vintinou i mig, 'déu, 'déu, un bocadillo, sa patatilla?, si empata no serveix de res i continua igual, mes qui ve comença, què fòrmula uno, què?, pilota per Okubo, venga Okubo, la forastera encén un altre puret, tarqueta amarilla per a marcgonsales, però almanco suma, un punt per damunt de la salvació, salvació, què som al mes de maig? O al febrer?, venga Arango, saque desquina para el Mallorca, ni lun ni saltre, kiere llegar khonas, xembla un partit de col·legi, gol de la realsociedad, gooool de marcgonsales, ja hi som, a ca una puta, ai cúper, me caguen déu, a segona, turiensoàlvares, preparat, moyà, moyà, al segon pal, ha marcat pereda pel celta, aquest també era del Mallorca, nervis també a la llotja, ara sí que estam els vuiters, ai, arango, dos o tres minuts de descompte, el partit està, se fue al suelo, Khonasgutierres, minut quarantacinc de banda per al Mallorca, aguanta marcgonsales, el moneiet amb la seva dona forastera s'aixeca, 'dios 'dios, Anoeta hemos vivido un partit molt emocionant. falten vint segons, tarketa amarilla per a alvaronovo, senyoresisenyors sacabat, l'amo comença a recollir tasses, botelles i tassons, punyoenalto lapassiondeganar.

Ciutat de traces de la terra, batega?, si res no mor, ni la pedra, ni l'argila, ni la suor, tot això és un laberint viu, un alè humà de la naturalesa.

I el ferro? I el ciment?

Hilari de Cara, escriptor