El general Franco va obtenir del papa Pius XII "per a més informació sobre aquest personatge: El Papa de Hitler, de John Cornwell" que el Primer de Maig, dia internacional dels treballadors, fos designat festivitat de sant Josep Obrer, una traïció ominosa a la sang dels màrtirs del treball que donava sentit a la jornada. Franco i Pius XII no tenien allò que en dèiem respectes humans i, bons dos, cristianitzaren una festa laica que el general utilitzà en benefici del seu règim. Per la seva banda, l'Església ja tenia llarga experiència en aquests afers, ha cristianitzat tantes festes paganes... Tot s'aprofita a la matança del porc.
Ara Benet XVI ha declarat el primer de setembre Dia per a Salvar la Creació. Preocupada la jerarquia catòlica pel futur del planeta, no ha donat un suport explícit a les organitzacions conservacionistes més combatives, sinó que s'ha manifestat d'una manera més genèrica a favor del planeta, com hom pot manifestar-se contra la fam en el món obviant les opulències dels països industrialitzats o contra la guerra sense assenyalar Washington. Així, ara l'Església crea un dia per a cristianitzar tota la tradició ecologista, la feina feta per moviments ciutadans, científics i tota mena d'organitzacions, un dia perquè l'aigua ecologista també pugui regar els horts i els jardins de la cristiandat; per apropiar-se, fins on sigui possible, de la consciència que començaren a crear uns moviments que foren considerats anti-sistema.
Però tal vegada allò que crida més l'atenció del nou dia és que es dedica a la salvació de la Creació, és a dir, a l'obra de Déu, que creà el món en sis dies i que descansà el setè. Hem de salvar, no la terra, el planeta o l'univers, sinó la Creació, de manera que tots els estudis, recerques i esforços siguin directament en honor de Déu. Podríem dir que l'ateisme i l'agnosticisme són, des del punt de vista d'aquesta ampliació de la moral cristiana, antiecològics, tota vegada que no propicien la salvació de la Creació, ja que no parteixen de la creença que Déu va crear el món. Per alguns, aquesta nova orientació de l'ecologisme podria ser positiva en la mesura en què incorporàs a la lluita conservacionista les allaus del creacionisme, que ara viu una nova edat daurada en detriment de la raó científica. Podem esperar grans coses d'aquesta tendència, qui sap si els campionats mundials d'atletisme seran els campionats d'atletisme de la Creació o la història de la Humanitat serà una part de la història de la Creació. Del que es tracta, en el fons, és de fer prevaler el que ignoram per damunt del que sabem, i de condicionar, així, el futur del coneixement. No canviaran mai, al contrari, hi afegeixen.
