lluvia ligera
  • Màx: 31°
  • Mín: 25°
29°

La línia prima

Si una alternativa ha de ser viable, i la seva formulació política ha de ser eficient, segons la meva opinió, s'ha d'assemblar moltíssim al model que es pretén modificar. També s'ha de tenir en compte que es tracta de modificar el model, no de canviar-lo radicalment. Qualcú va dir, Derrida o Descombes, per exemple, que si vols enganyar el Mestre totes les coses "el logos o la Raó" quan et proposa o una partida d'escacs o res, és fer-li creure que efectivament estàs jugant una partida d'escacs quan realment estàs fent una altra cosa. No es pot lluitar contra el logos fora de la seva abraçada d'ós si no l'enganyes.

Els reformadors, els esquerrans, els nacionalistes d'esquerres, postulen un canvi en el model de turisme massiu. El que no diuen és què faran quan, si canvia el model radicalment, el noranta per cent dels mallorquins comencin a sentir efectes econòmics negatius o fins i tot, a fer fallida. Damunt la taula hi ha la qüestió de la reconversió i eliminació de places obsoletes. El que volen alguns és convertir els hotels en habitatges. I amb subvencions del govern, és clar. És la vella pràctica de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Al mateix temps, l'espiral constructora apunta cada vegada més a l'interior de les illes i a un consum brutal de territori. I no només això: aquesta tendència produirà canvis importants des del punt de vista cultural. Allà on encara habita amb força la cultura i la llengua pròpia es patirà una invasió "ja s'està produint fa estona" que pot esser el cop definitiu. No és per casualitat que el PP hagi practicat una política de terra cremada en aquest terreny: la asimetria que proposen quant a l'obligació del coneixement del català, els decrets de trilingüisme, la persecució de la llengua i de la cultura des d'IB3, la política agressiva en relació a les institucions culturals que resisteixen aquesta política conscient d'extermini, no són una casualitat. És el mateix programa que els està funcionant al País Valencià a la perfecció. La provincialització definitiva.

La política del PP no es podia fer sense complicitats polítiques majoritàries. Això és el que oblida sistemàticament el nacionalisme i l'esquerra. S'ha limitat a dir que no a tot. Fins i tot, la incapacitat d'establir una complicitat electoral estable entre els actors de l'educació i de la cultura i el PSM o UM va resultar evident. Els intents, teòricament encertats, de fomentar el nacionalisme econòmic (és a dir, crear expectatives de beneficis) a sectors econòmics importants tant del turisme, com de la pagesia, per exemple, per part d'alguns dirigents nacionalistes, varen resultar inútils, i vists amb perspectiva, patètics.

Un dels punts fonamentals és eradicar el clientelisme i el caciquisme. Només quan el ciutadà mig i els empresaris sàpiguen amb claredat absoluta que governi qui governi no es podran obtenir privilegis il·legals, la vida política a Mallorca (i a les illes) serà normal. Això no es fa amb sermons. No pot ser que només hi hagi un fiscal en tota la història recent que hagi estat capaç de destapar les xarxes de corrupció que s'han descobert repetidament (i ja veurem en què queda tot això). Em referesc fonamentalment a la corrupció que es deriva del consum de territori perquè crec que és evident que és l'escenari central de la política de les illes. No és l´únic. S'han d'aconseguir més jutges, més fiscals efectius, incorruptibles, o suficientment vigilats perquè ho siguin. I, sobretot, fer-li creure al Mestre que els tramposos no habituals accepten que un peó avança de front només una casella i menja esbiaixat.

Hilari de Cara, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.