Joan Barceló

Per la Mare de Déu, en el llit, ja refresca de nit

Joan Barceló12/08/07 0:00

Ja han passat 52 dies de l'estiu, més de la meitat, i haurem de veure com evolucionen els quaranta dies escassos que li resten, a l'estació vigent. Els canvis meteorològics s'han començat a formalitzar. Segons les previsions, tindrem una segona part de l'estiu bastant més moguda, amb ruixats i tempestes, aquí i allà, com els que han caigut darrerament. La lluna nova ha entrat tranquil·la i el dia s'escurça a marxes forçades. A les nou del vespre ja és fosc i refresca més aviat. Són moments de pausa en la vida agrícola, durant els quals, segons la creença popular, la terra resta adormida i reposa, talment la Mare de Déu Morta, que trobarem dimecres que ve, dia 15, a moltes esglésies illenques adornada de bellveures. S'apropa l'esclat festiu més intens amb festes populars a Esporles, Sineu, Puigpunyent, Can Picafort, la Colònia de Sant Pere, Sencelles, Son Macià, Caimari i Campos.

I DIJOUS PODREM CELEBRAR SANT ROC. Aquest sant rodamón era molt eficaç contra les plagues, les infeccions i les pestes. Segurament és per això que el tenen per patró a Alaró, Cala Rajada, s'Alqueria Blanca i Porreres. També protegeix els picapedrers, empedradors, marbristes, cirurgians i hospitalitzats en general. Recomanen la seva invocació quan es vol que l'olla no es cremi al foc. I això que l'agost, tot ho crema, menys el most de les primeres veremes. Els raïms maduren i si ara en menjau són deliciosos. Podreu fabricar pans de figa i posar palla, enguany que en sobrarà molta, al voltant dels arbres plantats, per conservar la frescor.

COMENÇA LA RECOLLIDA D'AMETLES. El calendari pagès estableix que s'han de començar a collir per Sant Magí, que és diumenge que ve, dia 19. La lluna creixent serà l'adequada. N'hi ha de tantes varietats, que moltes d'aquestes avui no som capaços d'identificar unes de les altres. A l'Alqueria Blanca, terra de bons ametlers, coneixien antigament les de bec de corb, de la Mare de Déu i cresta de gall i a Costitx la de clau de verro, que és una ametla llarguera i molt punxeguda. Porreres tenia la cresteta, bastant rodonenca, grossa, de clovella gruixada, tardana i no gaire bona. Esmentarem també les de la canal, bolic, de l'anyoc, de l'engan i altres més conegudes com són pou, verdereta, pons, marcona, mollar o trinxet.

AMETLES BESSONES. Algunes ametles bessones, com les de la varietat llorencina, que solen fer dos bessons, donen peu a curioses creences populars. Diuen que si les duen penjades pel coll, tenen la virtut de llevar el mal de queixal. En medicina natural, l'ametla s'utilitza per fer una orxata contra la tossina. Es prepara amb 50 ametles dolces i sis d'amargues. Durant aquest mes s'han de femar les tanques, se sembren raves, veces i naps. Convendrà fer la sembra de les patates tardanes, el planter de ceba i trasplantar cols. Regau els tarongers i llimoneres. És hora de comprovar si els peus dels fruiters bords tenen saba per fer els empelts d'escutet o plaqueta.