George Bush ha firmat un document que havia d'aclarir quin és un tractament acceptable dels presoners que pren la CIA en la seva 'guerra contra el terrorisme'. El que ha firmat no aclareix el que calia, ja que descriu de manera general quines són les tècniques d'interrogació autoritzades i diu que s'han de programar les tècniques segons cada pres. No diu ni una paraula sobre algunes de les tècniques mes polèmiques, i s'ha de suposar que el silenci autoritza. El que ha fet Bush servirà per defensar els militars i agents americans que siguin acusats de tortura, molt més que per defensar els drets dels presos. El document obre la porta a una continuació de les operacions en les presons secretes americanes i a una reiniciació de la seva campanya per capturar el que considera els seus enemics allà on sigui. Mira que és fàcil parlar molt clarament de les tècniques que es consideren tortura. Els manuals de les agències americanes descriuen els procediments, per tant no hauria de ser tan difícil per a un decret com el de Bush aclarir que és el que es permet i què el que no. Però no ho fa. Es pretén explotar la manca de normes clares, com si tot el que s'ha dit en els darrers anys, i casos com el de la presó iraquiana d'Abu Ghraib no hguessin passat. Deixa en mans dels militars i de la CIA, i suposadament els serveis de seguretat de països que col·laborin en el seu programa de detencions secretes, quina pressió es pot fer sobre els detinguts, fins a quin punt se'ls pot fer creure que moriran, quin dolor físic es pot administrar, a quina pressió psicològica se'ls pot sotmetre sense passar la retxa. Bush no ha volgut traçar-ne cap, de retxa. I per això és inevitable que el debatcontinui. Es inevitable que altres casos d'abús surtin a llum i acabin als tribunals, i és inevitable que s'erosioni més la posició moral dels Estats Units i la seva imatge com una força pel bé.