nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Interferències

Què tenen en comú un forn de microones, un telèfon sense fils (que no cal confondre amb un de mòbil), una xarxa wi-fi "sense fils, d'aquestes que estan ara tan de moda per connectar-se a Internet" i un emissor domèstic de vídeo? Doncs que fan servir la mateixa banda de freqüències. Ja està clar que aquesta no acaba de ser una pregunta gaire difícil ni, en principi, gaire interessant. Això de la banda de freqüències sembla que ha de ser una cosa d'enginyers de telecomunicacions i de governs i que no té res a veure amb la gent normal. Però no. Ja fa un cert temps que me'n vaig adonar que a mi sí que m'afectava. Més enllà de les consideracions que puguin venir al cas sobre si som o no normal, el fet és que fa estona que vaig comprar un emissor de vídeo domèstic, ja que només tenc un lector de vídeo (ara mateix no els sabria dir si encara funciona), un lector de dvd i d'altres galindaines semblants complements de la televisió, ubicats naturalment en un lloc de la casa i tenia ganes de poder veure vídeos i dvd a televisors que estaven en una altra cambra. El primer indici que la cosa no acabava d'anar d'allò més bé, va aparèixer un dia en què estava fent servir aquest emissor i algú a casa va posar en marxa el microones. El garbuix d'interferències que va sortir pel televisor va ser molt regirador, per dues raons essencialment. La primera i principal perquè volia dir que el blindatge del microones necessitava mà de mestre, i la segona perquè vaig descobrir que els dos estris empraven la mateixa freqüència. Dit altrament: o microones o tele, però no les dues coses a la vegada, això sense oblidar que calia incorporar el forn a la llista de coses per ser substituïdes de manera immediata. Per consegüent, ja es poden imaginar que el dia que pel televisor van aparèixer unes interferències més suaus, però més sistemàtiques, no vaig haver de gratar gaire per trobar la font: el punt d'accés wi-fi que feia poc que m'acabava d'instal·lar a casa. O sigui que també vaig arribar a la brillant conclusió que o Internet o tele (la que no està prop del dvd), però no les dues coses a la vegada. De mica en mica la cosa s'ha anat complicant: ben aviat varen aparèixer d'altres xarxes wi-fi dels veïnats, de tal manera que, sovint, faig servir una d'aquestes més que la meva ja que el seu senyal és més fort i no sempre puc emprar l'emissor de vídeo per la mateixa raó, moments en els quals aprofit "és clar" per connectar-me a Internet a través de la xarxa que interfereix el senyal de vídeo. La veritat és que estava ben convençut que aquest era un problema ben particular que només m'afectava a mi i a quatre desenfeinats de la meva casta. Però ahir vaig descobrir que no, que aquest és un problema que ja afecta molta de gent arreu del món que en diuen civilitzat. I és que ahir va caure a les meves mans un interessant article que parlava precisament dels problemes d'interferències associats a una xarxa wi-fi que dóna cobertura a tot el centre comercial d'una ciutat de Califòrnia i que no tenen clar com l'han de resoldre. L'article en qüestió només parlava d'interferències entre xarxes, però cal afegir-hi totes les que els he esmentat degudes als microones, emissors domèstics de vídeo, telèfons sense fils, i alguna més que no sé. Total, que sembla que estem en una situació ja viscuda, atès que és ben sabut que quan el Titanic es va enfonsar, no va poder fer arribar bé els seus missatges d'ajuda per mor que l'espectre de freqüències estava saturat per radioaficionats que maldaven per arribar més i més enfora amb les seves comunicacions. D'aquí va sortir la necessitat de regular l'espectre "entre estats i entre aparells" de tal manera que ara la ràdio, la tele i tot això té la seva banda assignada. En aquest repartiment havia quedat lliure la que fan servir tots aquests aparells moderns i no s'acaba de veure com es pot arreglar l'embull actual. N'hi ha que diuen que la solució està en el receptor, dotar-lo d'intel·ligència suficient com per discriminar el senyal que li és seu i no de l'aparell del costat o el del veïnat. És la que més m'agrada, però no sé com anirà. Mentrestant, si el microones els surt per la tele, ja ho saben: l'han de canviar per un de nou, entre d'altres raons perquè el programa és encara pitjor que els habituals. Sempre els quedarà el consol de pensar que això del Titanic va ser més greu.

Llorenç Valverde, vicerector de la UOC

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.