nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

Quilòmetres fora

Els cotxes no podran anar a més de 80 quilòmetres per hora en pràcticament tota l'àrea metropoli-tana de Barcelona. El Govern català ha posat en marxa aquesta mesura per lluitar contra la contaminació atmosfèrica. No és d'avui per demà, i segur que aixecarà polèmiques enceses. En principi, ben poca gent hi estarà d'acord: els vuitanta eren la velocitat màxima d'aquell sis-cents del padrí; per les rondes de moltes ciutats "per la via de cintura de Palma, i per tantes altres circumval·lacions" es pot anar legalment a més de vuitanta, i dels vehicles millor no parlar-ne: un cotxe nou i potent, a vuitanta, «encara no ha començat a funcionar». Limitar tant la velocitat no és anar enrere? A primera vista, un dels principals problemes que es plantegen amb aquestes mesures és el del control. Unes restriccions que no es poden vigilar corren el perill de ser poc efectives. I més si la precaució no és necessària per un condicionant físic immediat "una corba perillosa, una cruïlla, la incorporació d'un altre carril, etcètera". Cada vegada som més conscients d'aquesta «immediatesa» pel que fa a la pol·lució i al canvi climàtic "aquesta diuen que és la raó última de la limitació catalana", però sobta una mesura tan evidentment impopular. Imaginau una campanya similar aquí mateix. I realment no seria una capbuitada: en un territori limitat i amb un impuls paral·lel i decidit dels mitjans públics, les illes "per condicions físiques evidents" podrien aplicar programes pilot per estendre a d'altres indrets. I l'efecte sobre el medi ambient seria més aviat col·lateral: no repercutiria tot això directament i immediatament en un augment de la qualitat de vida? Vull dir: menys estrès, menys accidents, més calma... El meu negre, però, dubta de l'eficàcia de la mesura al Principat. En les grans ciutats la recollida selectiva "un altre dels punts calents de la lluita contra el canvi climàtic" és una utopia "en aquest sentit funciona més bé als pobles més petits, potser per un costat per la consciència dels veïns; per l'altre, per la proximitat de l'administració", i només afecta una sèrie d'hàbits casolans i quotidians. Rutines. El cotxe o la moto són figues d'un altre paner. La velocitat no té res a veure amb les catàstrofes ecològiques, el desgel de l'Antàrtida ni amb l'extinció dels elefants. La meva combustió és sempre necessària, el comptaquilòmetres, com més llarg millor. Potser encara no hi estam preparats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.