Saber guanyar

Com així, idò, es detecta, mesclada amb la il·lusió i l'esperança, una espècie d'ansiosa desconfiança en l'èxit de l'empresa? Crec que aquesta és una qüestió que s'han de plantejar els partits del pacte, si volen que aquest, evitant el desengany dels ciutadans, els garanteixi no sols una legislatura reeixida, sinó també la repetició, corregida i augmentada, de la seva victòria d'aquí a quatre anys. No es tracta d'entonar un mea culpa pels errors comesos en el Pacte anterior, com els retreuen alguns comentaristes, sinó de manifestar que s'ha sabut guanyar perquè s'han detectat correctament les causes de la derrota del 2003, és a dir, s'ha donat la primera passa per corregir-les. Una de les primeres causes va esser permetre que el Govern no constituís un equip, sinó que les Conselleries fossin compartiments estancs, en els quals cada Conseller, i això vol dir cada partit, gestionava al seu aire sense tenir en compte el conjunt. L'exemple més aborronador varen esser les declaracions de la Consellera de Medi Ambient, d'infausta memòria, en el sentit que Balears hauria de rebre com a màxim un nombre de turistes el doble que el d'habitants.

Per pròpia experiència sé que aquelles declaracions, fetes al principi del mandat sobre un tema que no era de la seva competència, encara ens feien molt de mal gairebé tres anys més tard, quan ja estava a punt d'acabar. Ara el President Antich ja ha deixat clar que això no serà possible, i cal deduir que està disposat a imposar la seva autoritat i a pegar un cop de puny damunt la taula en cas de necessitat. I no es pot excloure que sigui necessari quan un veu que hi ha qui comenta que no és correcte voler dir a tal o qual partit què ha de fer a les «seves» Conselleries. Aprendre dels errors de l'experiència anterior vol dir saber que s'han d'haver acabat els compartiments estancs, que no hi pot haver meu ni teu, sinó que hi ha d'haver un govern compacte amb un responsable màxim que ha d'esser reconegut sense fissures. Però també és cert que, si aquest reconeixement és unilateral, no servirà de res.

El President Antich ja ha dit que no es prendran mesures sense consens amb els sectors afectats. Perquè això no sigui un llast que li impedeixi fer absolutament res, seria necessari que els sectors afectats també haguessin après que la seva actitud durant el primer Pacte de Progrés va esser perjudicial, en primer lloc per a ells mateixos, i que per tant l'han de rectificar, és a dir, han d'estar disposats a arribar a solucions, certament consensuades, però no en base a voler imposar el sotmetiment als seus dictats del Govern legitimat pel vot de la majoria absoluta dels ciutadans. També els sectors socials han d'aprendre a guanyar, i això vol dir que han de saber arribar a acords, acceptant els mínims comuns denominadors que assegurin que guanyi tota la societat illenca. Si tots, Govern, partits i sectors socials, demostren que saben fer això, el nostre futur com a societat democràtica estarà assegurat.