És tot un continent, però els occidentals l'hem reduït mentalment al nostre albir: pot ser la claveguera de la nostra mala consciència, el fracàs del nostre sistema colonial, el llast del món, l'escenari de l'aventura tarzaniana i de la cultura del safari, les guerres tribals atiades pel traçat de fronteres colonials, la gran metàfora de la incapacitat humana per solucionar pacíficament els seus problemes. El París-Dakar. També un continent ple de riqueses per explotar. Amb possibilitats turístiques. La gran reserva mundial d'aigua dolça. L'espai mític que Joseph Conrad crea a Una avançada del progrés i a El cor de les tenebres. Sigui quina sigui l'Àfrica subsahariana que prevalgui en les nostres mentalitats, una cosa tenen en comú: aquest territori no té solució. És el que sense pietat ens confirma "un dels nostres?" J M Coetzee "Desgràcia, L'edat del ferro; és clar que tampoc no veu un món en general més ben parat, Tot esperant els bàrbars, etc. Procuram no pensar en Àfrica, sobretot, vull dir, en l'Àfrica dita negra, perquè com a espècie en rebem uns missatges descoratjadors. És un vell animal molt malalt, ningú no sap com curar-lo i retornar-li les forces. Fa segles que, els que ho haurien pogut fer, se'n van a l'emigració: primer com a esclaus capturats, ara com a esclaus per necessitat. Àfrica és també el canvi de color de les societats blanques, ara cada dia més mesclades i mestisses. Per a la premsa espanyola, Àfrica existeix, sobretot, perquè n'arriben emissaris: clandestins, il·legals, així és com, amb un adjectiu, exorcitzam l'assalt dels negres paupèrrims a les nostres consciències.
Pràcticament segur que la notícia no us arribarà, almenys pels canals habituals d'informació; permeteu-me que us la faci arribar sumàriament en aquest racó de diari. No és notícia de titulars, aquí, però sí que ho és a Àfrica, sobretot en el país directament afectat, el Senegal: el preu de les matèries de primera necessitat serà revisat a la baixa: el pa, l'arròs, la llet, el gas. El preu de l'arròs oscil·lava entre 0'36 i 0'40 euros. La llet, des de febrer, havia augmentat un 80 %. Qualsevol alça en el preu de les coses inscriu moltíssimes persones en el cens de la fam. La societat civil va organitzar una gran marxa. El govern, en lloc de reprimir-la i fer dos-cents morts, ha escoltat els seus pobres. Què té d'anormal aquesta situació? Que els senegalesos, manifestants i govern, han assajat per compte propi un procediment per a resoldre problemes. Han sembrat una llavor de progrés. Tan simple, tan complex. Tota Àfrica se n'ha assabentat. Nosaltres, no.
