Allò que veu un turista tot d'una que arriba en avió al nostre aeroport internacional de Son Sant Joan i és transportat a la capital per qualsevol mitjà públic o privat, és talment un impacte visual de país tercermundista. Sí, i no em vengueu altre pic amb la història aquella de: ja torna a exagerar en Biel. M'explicaré si puc. Després de passar per l'embut d'un dels aeroports amb l'índex inflanassos més alt de tots els que conec, que sembla que el senyor Pere Nicolau, l'arquitecte, s'hi va mirar una cosa fora mida en aquesta precisa característica de la seva projecció, després, l'estimat guiri tendrà l'oportunitat d'admirar vuit quilòmetres d'autopista amb grans, enormes rètols publicitaris, col·locats estratègicament a la dreta dels carrils, tant el d'anada com el de vinguda, on els cotxes circulen a 120 quilòmetres/hora (com a mínim, que ben sovint anant a 120 hi tens el complex de ser el més bàmbol de l'asfalt), he d'arribar a la suposició que la dita ubicació està pensada, meditada, sospesada, a fi i efectes que els conductors es distreguin a voler, i d'aquesta manera aprofitin per envergar-se unes nates de tota consideració.

Més encara. Un bon esplet d'aquestes tanques publicitàries, enormes, cridaneres, rendibles a raig i roll pels seus instal·ladors, estan ubicades dins zones ANEI, protegides, cosa que si no és il·legal, ho hauria de ser, veritat? A «es Carnatge», per exemple, que ja que no s'hi arriba a fer el gegantí i tan publicitat fantasmal jardí botànic, li troben una utilitat que ben segur proporciona a la Sala unes substancioses entrades de caixa. I bé que fan, si els ho consentim els ciutadans. Supòs que amb els anys i una espelma, poden arribar a pensar que els reglaments són per als altres, no per ser observats pels que els redacten i els han de fer complir. I abusen una miqueta de la confiança. És sabut i demostrat que és mala cosa comandar molt i molt de temps seguit. Congria garseses.

I ja dic, quan arribes a Palma procedent de l'aeroport, en esser a can Pere Antoni, ja és una febre anunciadora, un parc temàtic de tanques d'anuncis, que si Condor, que si Eroski, Air Europa, Can Duran, la inevitable Coca Cola..., fins que recales allà on les Avingudes es troben amb la mar, on els interessos, la fam dels homes insaciables, tantes butxaques ansioses d'estar més plenes encara, hi tenen garbellet parat... Allà n'hi pots comptar fins a quinze o setze, de tanques publicitàries. Dues de les quals canten més i més fort que el canari mulato d'en Jordi Cardell, el meu barber del Coll d'en Rabassa: les que diuen amb monstruosos caràcters de lletra: «NÚÑEZ I NAVARRO " NOVA PROMOCIÓ D'HABITATGES DE LUXE " MAR DE PALMA». Qui ho para això, ara? I Son Espases, toca gratar butxaques? I «ses Fontanelles» enllestides «en funcions», qui apoquina si no «funciona» la seva deconstrucció? Respecte d'aquest darrer macroprojecte de centres comercials dins l'única zona humida que ens queda a la badia de Palma, qualcú em va observar l'altre dia que hi ha projectes que estan pensats exactament per a no ser duts a termini; per a ser indemnitzats foren pensats. Potser tenia raó.

Tornant al tema de les tanques publicitàries i com a penyora d'una observança acurada: entre la benzinera de Can Pastilla i la de ses Fontanelles, hi ha uns quants panells de mida gustosa, saborosa pel que ha de cobrar el seu lloguer. Primer de tot, els mesos de març i abril, foren ocupats per publicitat institucional; més endavant, en campanya electoral, els ompliren de propaganda del partit que comandava, el Partit Popular; ara hi llueixen cantaires anuncis d'«El Globo Rojo». Casualitat? Missatge subliminal? Vostès mateixos.