Allò que veu un turista tot d'una que arriba en avió al nostre
aeroport internacional de Son Sant Joan i és transportat a la
capital per qualsevol mitjà públic o privat, és talment un impacte
visual de país tercermundista. Sí, i no em vengueu altre pic amb la
història aquella de: ja torna a exagerar en Biel. M'explicaré si
puc. Després de passar per l'embut d'un dels aeroports amb l'índex
inflanassos més alt de tots els que conec, que sembla que el senyor
Pere Nicolau, l'arquitecte, s'hi va mirar una cosa fora mida en
aquesta precisa característica de la seva projecció, després,
l'estimat guiri tendrà l'oportunitat d'admirar vuit quilòmetres
d'autopista amb grans, enormes rètols publicitaris, col·locats
estratègicament a la dreta dels carrils, tant el d'anada com el de
vinguda, on els cotxes circulen a 120 quilòmetres/hora (com a
mínim, que ben sovint anant a 120 hi tens el complex de ser el més
bàmbol de l'asfalt), he d'arribar a la suposició que la dita
ubicació està pensada, meditada, sospesada, a fi i efectes que els
conductors es distreguin a voler, i d'aquesta manera aprofitin per
envergar-se unes nates de tota consideració.
Més encara. Un bon esplet d'aquestes tanques publicitàries,
enormes, cridaneres, rendibles a raig i roll pels seus
instal·ladors, estan ubicades dins zones ANEI, protegides, cosa que
si no és il·legal, ho hauria de ser, veritat? A «es Carnatge», per
exemple, que ja que no s'hi arriba a fer el gegantí i tan
publicitat fantasmal jardí botànic, li troben una utilitat que ben
segur proporciona a la Sala unes substancioses entrades de caixa. I
bé que fan, si els ho consentim els ciutadans. Supòs que amb els
anys i una espelma, poden arribar a pensar que els reglaments són
per als altres, no per ser observats pels que els redacten i els
han de fer complir. I abusen una miqueta de la confiança. És sabut
i demostrat que és mala cosa comandar molt i molt de temps seguit.
Congria garseses.
I ja dic, quan arribes a Palma procedent de l'aeroport, en esser
a can Pere Antoni, ja és una febre anunciadora, un parc temàtic de
tanques d'anuncis, que si Condor, que si Eroski, Air Europa, Can
Duran, la inevitable Coca Cola..., fins que recales allà on les
Avingudes es troben amb la mar, on els interessos, la fam dels
homes insaciables, tantes butxaques ansioses d'estar més plenes
encara, hi tenen garbellet parat... Allà n'hi pots comptar fins a
quinze o setze, de tanques publicitàries. Dues de les quals canten
més i més fort que el canari mulato d'en Jordi Cardell, el meu
barber del Coll d'en Rabassa: les que diuen amb monstruosos
caràcters de lletra: «NÚÑEZ I NAVARRO " NOVA PROMOCIÓ D'HABITATGES
DE LUXE " MAR DE PALMA». Qui ho para això, ara? I Son Espases, toca
gratar butxaques? I «ses Fontanelles» enllestides «en funcions»,
qui apoquina si no «funciona» la seva deconstrucció? Respecte
d'aquest darrer macroprojecte de centres comercials dins l'única
zona humida que ens queda a la badia de Palma, qualcú em va
observar l'altre dia que hi ha projectes que estan pensats
exactament per a no ser duts a termini; per a ser indemnitzats
foren pensats. Potser tenia raó.
Tornant al tema de les tanques publicitàries i com a penyora
d'una observança acurada: entre la benzinera de Can Pastilla i la
de ses Fontanelles, hi ha uns quants panells de mida gustosa,
saborosa pel que ha de cobrar el seu lloguer. Primer de tot, els
mesos de març i abril, foren ocupats per publicitat institucional;
més endavant, en campanya electoral, els ompliren de propaganda del
partit que comandava, el Partit Popular; ara hi llueixen cantaires
anuncis d'«El Globo Rojo». Casualitat? Missatge subliminal? Vostès
mateixos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.