Els residents a l'estranger que són descendents en segona, tercera o quarta generació d'immigrants espanyols han tingut enormes facilitats per nacionalitzar-se a Espanya. Aquesta va ser una mesura que impulsaren els governs socialistes per qüestions presumptament patriòtiques i humanitàries, però amb un clar rerefons electoral.
Avui dia, el denominat Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA) està en situació de decidir majories en els governs. Jaume Matas va ser acusat el 1999 de captar vots de manera fraudulenta a l'Argentina, en el denominat «cas Formentera», però també ho podrien ser altres presidents autonòmics que inverteixen part dels seus pressuposts a mantenir xarxes «socials» a l'estranger. La importància del CERA tornà a lluir en les passades eleccions, quan el Consell d'Eivissa es decidia per només 60 vots i faltaven per escrutar els 400 enviats per correu des de l'estranger.
El fet que persones estrangeres que mai no han estat al territori espanyol i que no tenen cap lligam efectiu amb aquest territori puguin votar, sona a frau per a aquelles altres que coneixen les necessitats de les seves ciutats i els problemes amb els quals s'enfronten les autonomies o el mateix Estat. És absolutament correcte que ciutadans estrangers que viuen, paguen els seus imposts o tenen propietats puguin exercir el sufragi municipal, però és altament qüestionable que altres que mai no han pagat res "al contrari, han pogut ser beneficiaris de subvencions" ni coneixen el territori, puguin decidir a les institucions perquè un padrí seu era espanyol.
Aquesta tolerància perjudica particularment els partits menys coneguts a l'estranger, és a dir, les forces nacionalistes que defensen valors allunyats d'una Espanya uniforme. Aquestes formacions també són les que pateixen la incomprensió dels que arriben a «la madre patria» ignorant el vigor i la diversitat de les llengües i les cultures de l'Estat.
