La polèmica ha tornat i ja estam discutint de bell nou què és cultura catalana. L'altre dia un tertulià, més curt que una màniga de guardapits, que li diuen Amando de Miguel, va dir que Oscar Wilde ja va afirmar que li feien oi els nacionalistes que li demanaven que escrigués en gaèlic. Perfecte, Wilde era un escriptor irlandès que escrivia en anglès i que era un representant de la cultura anglesa. Un escriptor català que escriu en castellà, i viu a Nova York, és un representant de la literatura castellana. De la mateixa manera que un escriptor català que escriu en castellà, i viu a Barcelona, és un representant de la literatura castellana.

Per tant, si a la Fira del Llibre de Frankfurt convidassin la cultura castellana, aquests escriptors hi anirien, però evidentment no hi aniria un escriptor que escriu en francès i viu a Madrid, perquè un que escriu en francès no representa la literatura castellana. Enguany a Frankfurt han convidat la cultura catalana i això vol dir que hi han d'anar els escriptors que escriuen en català, que són els que representen aquesta cultura. No es pot relacionar sempre cultura amb territori. Consideram que és cultura mallorquina un marroquí que viu a Palma i escriu en àrab? No, veritat? Una cosa són les cultures i una altra són els territoris. I si és tan fàcil i senzill, per què la polèmica? Perquè a alguns els interessa. Hi ha gent que promou aquestes guerres internes, que és la mateixa que diu que el que xerram mallorquins, valencians i catalans és una llengua diferent "però en canvi troben que el que es xerra a Buenos Aires i a Sevilla són una mateixa llengua", que són els de sempre. Afortunadament, però, ja coneixem qui són els de sempre.