Sembla una contradicció: per una part, l'any que ve acabarà l'ocupació d'Iraq, i al mateix temps els americans potser no deixaran Iraq durant la nostra vida. Les dues coses, sota el mandat de George Bush, es poden complir al mateix temps sense massa problemes. Un dels plans que més sonen per Washington aquests dies, després que fos revelat peWashington Post, és que a mitjans 2008, d'aquí a un any, dos de cada tres soldats d'Estats Units que són a Iraq tornaran cap a casa. Serà el final de l'ocupació. Es treuran les banderes i es farà una entrega cerimonial d'algun símbol de poder, es faran fotos i tots seran amics per unes hores. Igual que fa uns anys George Bush anuncià el final del combat a Iraq, en una cerimònia sobre un porta-avions prop de la costa americana en el que des de llavors ha esdevingut part de la llegenda bushiana, se suposa que Bush anunciarà el final de l'ocupació d'Iraq, deixant la sort del país en mans dels quatre polítics corruptes de Bagdad, i deixant uns cinquanta mil soldats sobre el terreny. Es parla de crear un règim semblant a la de Corea del Sud, país que no es considera sota ocupació, tot i que desenes de milers de soldats americans la patrullen des de fa cinquanta anys. A Iraq tendran cinquanta mil soldats que aconsellaran el govern, entrenaran les forces armades iraquianes, dirigiran la guerra contra al Qaeda i controlaran tota la regió del Golf Pèrsic. A Corea ningú no parla d'ocupació, més que quatre oponents polítics del que generalment es considera les voreres del poder. I se suposa que ningú no parlarà de l'ocupació d'Iraq un cop Bush digui que ha acabat. La nova ambaixada americana a Bagdad, a voreres del Tigris, és el més gran que tenen en el món. Ocupa més de trenta hectàrees i estarà equipat per resistir un setge de molts mesos, amb fonts d'aigua i energia pròpies. És una fortalesa que serà el nou símbol de la no-ocupació, un cop estigui acabat aquesta tardor.