El paisatge polític que es contempla aquesta setmana a les Illes Balears ha incorporat matisos nous gràcies a la introducció de llum i de transparència. Hi ha indicis més o menys ferms, però encara pot passar de tot, perquè el temps continua inestable amb tempestes i ennigulades que van i vénen. Malgrat les incerteses, hom té la sensació que més enllà dels símptomes que acompanyen un probable canvi climàtic, estam assistint a la metamorfosi natural d'una tombada d'estació. Una muda, en definitiva, després d'un hivern duríssim, de prop de quatre anys de durada. Un hivern que, a molts, ens ha obligat a resistir en silenci, de forma invisible i a reconstituir la musculatura de les idees en el gimnàs mental de les conviccions. Després de l'hivernada, hom té la sensació de renéixer i de redescobrir la polis, però sobretot d'haver madurat a base de fuetades de realisme. Hem deixat la utopia sense renunciar a la frescor de les idees; ens interesen les coses concretes i no únicament el seu nom; i volem caminar amb seny de bístia vella, amb coneixement de causa, conscients de l'estat dels caminals per on s'haurà de transitar. Estam gairebé tots d'acord que aquestes elecciones han posat de manifest la necessitat de ser autocrítics; de ser especialment exigents a l'interior dels partits i disciplinats amb les decisions. Tot això perquè l'estadi autonòmic que ens ha deparat l'estrena del nou Estatut requereix gestos i qüestiona profundament les paraules. Verbs com dialogar, pactar i acordar podrien haver quedat buits de contingut o, com a mínim, haver perdut la seva definició tradicional. En aquesta conjuntura és menester anar amb esment i atenció, perquè «qui perd lo seu perd el seny» i perquè no es perdi de vista allò que la cultura tradicional manifestava «feis favors a bísties que us ho pagaran a coces». No és un moment per a experiments, sinó pel realisme, per la humilitat i la transparència. Governi qui governi, la raó, la consciència i l'enteniment haurien d'estar per sobre la resta d'interessos. El llistó és simple: s'han d'aturar les malifetes urbanístiques, s'han de democratitzar els mitjans de comunicació públics i s'ha d'apostar de forma clara pel patrimoni identitari del país.