Ha mort Boris Ieltsin, primer president de la nova Rússia, l'home que féu arriar del Kremlin el 1991 la bandera roja de Lenin i Stalin i esborrà de la història i acabà amb les petjades de la revolució dels bolxevics del 1917, que encara romanien vives fa setze anys en aquella Unió Soviètica en estat de descomposició. Més que pels seus mèrits personals i la seva capacitat intel·lectual, Ieltsin passarà a la història perquè el destí el situà en el lloc adequat i en el moment adequat. Aficionat a l'alcohol, de maneres despòtiques però ferm i decidit, el 1991 avortà el cop d'Estat dels comunistes radicals contra Gorbatxov i, amb decisió i coratge, va agafar el control del poder. En poc temps desmuntà tot l'entrellat de poder que encara romania ferm al voltant de l'antiga burocràcia comunista. Rússia entrà en una nova fase, aparentment de descomposició, però en realitat d'assumpció de llibertats desconegudes per al poble rus. Amb la caiguda del comunisme també quedava finiquitada la Guerra Freda i el món entrava en un nou procés històric. De fet, Ieltsin inicià una fase d'enteniment amb els Estats Units que, malgrat les actuals dificultats de Rússia, no s'ha interromput mai del tot. De Ieltsin quedaran les imatges histriòniques de balls en públic, pessigades a les seves secretàries o altres sortides de to sens dubte provocades pel vodka. Però també l'acció valenta d'un home que no s'arrufà en les situacions límit i que fou capaç de dur per primer cop la llibertat al país d'Ivà el Terrible, Pere el Gran, Nicolau II i Josep Stalin.