Diuen que el President Matas ha dit: «nos vamos a salir!». En realitat potser va dir: «no vamos a salir», o per ventura digué: «vamos a salir (del Govern)». No ho sé, però una parauleta de no res pot canviar el significat de les frases. I dic que potser els periodistes ho varen sentir malament perquè m'estranya que un candidat (Jaume Matas) d'un partit que té una dotzena de batles processats, un exbatle en llibertat condicionada, un exdirector general de policia pendent d'una causa per desobediència, un cas Mapau, un cas Bitel i un llarga etcètera, encara tregui pit tot dient que «se van a salir».

De fet, si ens remetem a les dades, ja fa temps que «se salieron». Varen sortir del solc quan, suposadament, utilitzaren la construcció de l'hospital de Son Espases per afavorir interessos urbanístics. Sortiren de botador quan varen ser criticats per l'enderrocament del Pont del Tren. Sortiren de mare quan se gastaren 2.800 milions de pessetes en un parc que no és parc i que té una vintena de casetones de vidre. Varen fer com qui surt amb un ciri trencat quan presentaren projectes irrealitzables con el del soterrament del passeig marítim. No sé què en sortirà de les eleccions, ni si el Partit Popular se'n sortirà, però si ho fan tendran molt de mèrit perquè significarà haver superat qüestions tan importants com la corrupció política...

De fet, estic plenament segur que el PP no està content de tenir tants de càrrec públics pendents de processos judicials. Segur que no estan contents de tenir un paner on la poma podrida no és només una, sinó que són vàries. I és per això que Rosa Estaràs demana regeneració política i dignificació de les institucions, però aquesta qüestió serà objecte d'aquesta columna demà mateix.