algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'absència de política social

Seguim en temps de balanços d'una legislatura econòmicament i socialment contradictòria: un creixement econòmic que ha avançat -tot i que molt menys del que caldria suposar, atenent l'enorme estoc de capital natural consumit- amb una important cara oculta, com són els retrocessos socials i ambientals. No obstant això, des del Govern es llança el missatge que mai s'han protegit tants espais naturals com ara, ni s'ha fet tanta política social. Per als conservadors, el contrast, com sempre, és la legislatura precedent. El temor dels dirigents del PP -que es pot entendre- que es pugui repetir una nova entesa a la seva esquerra condueix a aquests reiterats arguments, propagats endemés per concretes corretges de transmissió. Resulta paradoxal, emperò, que això s'enquadri en una fase en la qual hom és conscient de la important depredació territorial que s'ha inflingit -a Mallorca i a Eivissa-, acompanyada de fets luctuosos de corrupció. Si hom es preocupa de repassar les execucions pressupostàries dels darrers tres anys i s'albira on s'han assignat els recursos econòmics, la conclusió fonamental a què s'arriba és clara: els adreçats a tot allò que podem qualificar com a «social» -que impregna tant el món de l'educació com el de la sanitat, les polítiques consagrades a formar capital social públic o el medi ambient, entre d'altres vectors cabdals- s'han encallat enfront dels canalitzats envers la construcció de grans infraestructures viàries que han comportat, al seu torn, greus processos d'endeutament públic mai coneguts, que ja hem comentat en d'altres ocasions. Tot just s'apunten alguns elements de reflexió, sempre amb dades a la mà, que el lector pot contrastar amb la informació pública corresponent:

1. En el camp mediambiental, el territori de les Illes Balears que es troba protegit s'ha reduït de poc més del 5% el 2003 a l'1,5% el 2007 (la xifra procedeix d'una recent Memòria d'Investigació, llegida a la UIB i signada per Àngel Bujosa); una contracció, doncs, de tres punts i mig. Parlam, en definitiva, de milers d'hectàrees que s'han retornat al mercat, i que són susceptibles de ser malmeses per polítiques especulatives. Això infereix la desprotecció absoluta d'espais amb els criteris homologats per la Unió Europea. La propaganda oficial del Govern (que explica que s'han triplicat els volums preservats) no se sosté, de cap de les maneres, quan les dades es contextualitzen de forma escaient, és a dir, fent servir els paràmetres acceptats pels més importants organismes internacionals. Pensar que es protegeix un territori perquè se'l qualifica, per exemple, com de «paratge natural» -per esmentar tot just un adjectiu que s'ha subratllat des de la Conselleria de Medi Ambient-, és distorsionar la situació objectiva del territori. La resta fuig del món científic i s'endinsa més en les coordenades de la fe cega (el «creure en?», més que el «demostrar que?»: pura hermenèutica).

2. En el terreny social, els pressupostos delaten la rellevància de la partida d'Inversions Immaterials, un calaix de sastre per als gestors -cosa que és tècnicament correcta- si les proporcions relatives són assenyades. Però quan signifiquen la part del lleó en moltes analítiques comptables importants, mentre manquen inversions més tangibles en àrees força necessitades, cal concloure que existeix una palesa intencionalitat de reservar cabals i desviar-los, si escau, envers d'altres utilitats. El Govern, alhora, ha esperonat externalitzacions de determinades activitats -com ara la gestió de residències i centres de dia- a l'empresa privada amb resultats més que criticables. En paral·lel, l'Executiu ha fomentat sobretot una política de subvencions (bonus per a la tercera edat a centres assistencials, bonus-guarderia, xecs per a famílies nombroses) més que la delineació nítida d'una política social amb objectius i resultats mesurables. Sengles exemples resulten eloqüents. Primer: mentre les dades provinents de l'Instituto de la Mujer indiquen que Balears és, amb escreix, la comunitat amb les taxes més elevades de delictes d'abús, assetjament i agressió sexual -que s'han incrementat en un 38% els darrers quatre anys-, l'Institut de la Dona de Balears ha retornat mig milió d'euros al Ministeri per manca d'execució pressupostària. Segon: la promoció d'una Fundació Balear contra la Violència de Gènere, que ha nascut amb una clara oposició per part d'aquells col·lectius històrics que treballen dins d'aquesta temàtica atenent la composició netament empresarial de dita Fundació, ha comportat, com una mesura destacada, la recollida de quinze mil euros per a netejar la imatge d'un gran grup hoteler mallorquí, quan es conegué que es feien promocions de turisme sexual a un dels seus establiments. Tercer: resulta cridaner que el Govern hagi proporcionat prop de tres-cents mil euros a una associació afí, alhora que s'han concedit generoses ajudes a fundacions i empreses públiques sense els controls parlamentaris estrictes, fet que ha contribuït -tal i com ha rubricat la Sindicatura de Comptes- a alimentar el ja esmentat procés d'endeutament de la comunitat autònoma. Quart: s'han atorgat quatre milions i mig d'euros per part del Govern, mitjançant una modificació pressupostària des de la Conselleria de Presidència envers la de Turisme, per a desenvolupar un trofeu singular de golf, amb participació d'importants capitosts del PP. Cinquè: l'Executiu reconeix que ha construït catorze centres de salut en el decurs de la present legislatura -enfront de quaranta-quatre de la precedent- i s'ha autoimputat l'edificació de tres hospitals públics la negociació dels quals s'endegà en el quadrienni anterior. L'excepció -aquesta sí, sense pal·liatius- seria la idea de reubicar el projecte de l'hospital de referència en un nou solar, a Son Espases, un procés més que boirós que es troba sotmès a tota casta d'ombres i de sospites gens alliçonadores.

No pos en dubte que el Govern ha desenvolupat unes accions que es trobaven en el seu programa electoral -com per exemple les obres viàries executades, amb gran celeritat-. Però el muntant dels seus costos ha impedit que s'assignassin partides concretes a d'altres àmbits de caire social, tal vegada amb dues excepcions rellevants: els doblers transferits a la universitat -que s'han incrementat de forma notòria, tot seguint la trajectòria dels governs anteriors, inclòs el primer de l'actual president-; i el perllongament d'una estratègia d'investigació i desenvolupament -en forma de plans de recerca, en què podem discutir les línies prioritàries determinades per l'Executiu, però no la seva voluntat de dotar de majors contingents les partides específiques-, sorgida d'un gestor i científic capaç que es diu Enric Tortosa, en el decurs de la legislatura 1999-2003. Els jocs de suma zero impedeixen afegir-se a tot, encara que és comprensible que els governs ho facin. Les infraestructures viàries han detret el gruix dels recursos a l'actual fase legislativa, i això ha anat acompanyat d'una expansió del dèficit pressupostari que s'ha corregit per la via d'una fortíssima hipoteca de futur. No es poden fer volar coloms quan els Deures i els Havers han de quadrar: no es pot fer creure que s'ha fet tot el que s'ha fet més el que, en rigor, no s'ha fet. Actiu i Passiu tendeixen a un saldo d'empat. Però el segon, el Passiu, no dubtin que és de tanta rellevància que només el deute -elevadíssim- el pot col·locar al seu lloc.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.