Aquest ha estat el tema del dia després (i dels posteriors) a la presència de ZP a un programa de televisió, que fou una veritable prova de foc per a qualsevol governant. El president en sortí ben parat, un cop formulades les quaranta-dues preguntes que li feren, de tot signe i nivell, per part d'un públic divers. Tot molt diferent al que estàvem acostumats de la televisió pública que fou, veritablement, de tothom. La qüestió, però, que quedarà sempre present fou la del cafè, la del preu del cafè, que ZP comentà en un valor que, per molt que es digui, encara existeix en molts llocs de treball i cafeteries. El fet que hagi estat aquesta la pregunta destacada i subratllada indica que a la resta de temes ZP fou clar (una mica extens en algunes respostes) i convincent. El «no nos falles», que li etzibà una jove, fou llegit clarament en clau de credibilitat pel president: dir la veritat, no tergiversar la informació, no camuflar la realitat.
Vaig trobar bé el president: solt i molt més distès a la segona part del programa, aconseguí arrossegar audiència, la qual cosa demostra un fet important en la democràcia actual: la necessitat que té la gent de comunicar-se més directament amb el poder establert, sigui quin sigui. Interessa veure com responen els nostres dirigents sense els maquillatges de les preguntes consensuades ni dels periodistes aduladors. El sentiment d'acostament és el que dominà en el decurs de l'emissió amb ZP com a interlocutor, tot fent veure (si es tenen presents les punyents qüestions que se li feren) que el president degué improvisar contestacions, amb una bona cintura política en alguns moments, i amb un coneixement dels temes que fou ben destacable. Enfront de les crispacions que presideixen la vida política actual, enfront de les mentides reiterades per part del PP (la darrera i més notòria: fer creure que el grup Prisa s'enfonsa econòmicament, i ha de menester l'ajuda del govern socialista; un grup mediàtic que ha obtingut uns beneficis extraordinaris el passat any!), enfront de la corrupció que esquitxa moltíssims alts càrrecs conservadors (amb batles imputats), la serenor de les qüestions del públic, no exempta de duresa en alguns moments, constituí un exercici d'àgora, de plaça cívica, de debat i de contrast d'idees i de repassada de promeses electorals.
A tot això, resultà patètica la posició del PP al Congrés dels Diputats, tot fent rialles que ZP no sabia ben bé el preu d'un cafè. Home, és cert que ells, quan governaven, anaven cada dia a comprar als supermercats (i passaven les factures pel Ministeri: ai, Zaplana, Zaplana) i que coneixen a la perfecció què val un paquetet de xiclets de menta. També saben prou bé què costen els regals que es donen a les seves famílies, a costa de les partides ministerials; o el que representa llogar avionetes privades, tot i poder fer servir les companyies comercials. Tot això, evidentment, ho saben de conya: ho han practicat massa vegades com per ignorar-ho! Fan amb els dobbers públics allò que mai farien si fossin seus. Però és cert, president ZP: el que vostè no sàpiga el preu d'un cafetet el situa en el cim del desconeixement sobre els problemes terroristes, internacionals i de l'economia espanyola. Miri: el més convenient és que, mentre es beu la seva tasseta, convidi a una til·la n'Acebes, Zaplana i Rajoy. La necessiten tant com el seny que fa temps perderen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.