Llach, TV3, i un mentider

29/03/07 0:00

M'imagín que el pobre assessor que va aconsellar el president Montilla que dissabte anàs a Verges a veure el concert d'acomiadament de Lluís Llach deu haver passat a augmentar la llista d'aturats. El president va haver d'aguantar el flagel d'un Llach que es va manifestar nacionalista i d'esquerres, els crits de 'fora, fora', quan va entrar al recinte, els crits d''in, inde, independència' del respectable, i a sobre el varen enfocar per TV3, la nostra, que va oferir el concert durant tres hores i busques sense interrupcions, en una demostració clara del que ha de ser una televisió nacional i referent, la televisió d'un país, en definitiva, mentre aquesta banda d'arreplegats anomenada Espanya, jugava contra una selecció nòrdica (per cert, meravellosa la imatge d'una altra selecció en xancles perquè li havien perdut els equipatges i els havien enviat a Las Palmas enlloc de a Palma). En José no se sabia ni una cançó, no va somriure ni una vegada (ah, és que en Montilla ha somrigut mai?) i només va aplaudir quan el concert va acabar i segurament per això. Entre el públic hi havia bona part de la societat civil i política catalana, però em quedaré amb dos moments: les dues llagrimetes de l'Ariadna Gil durant la interpretació de País Petit, i l'entusiasme de Guardiola, el futbolista modèlic i model, cantant tot el concert. I l'abraçada Maria del Mar i Lluís Llach del final.

Al president només li faltava que diumenge, entre calçot i calçot, el número tres d'Esquerra li ofereixi la Generalitat a Mas si convoca un referèndum d'autodeterminació. Vaja cap de setmana! Mentrestant, sembla que els informatius de TV3 han fet un pensament i han escurçat el Telenotícies de les nou del vespre i han posat en Pellicer a intentar salvar el carro. De totes maneres, el problema és de concepció de tota la televisió, i no dels informatius. Mentre no s'informi en clau nacional, hauran de patir sotragades com les de TV3 a traïció, de l'Alexandre. Però bé, els informatius milloren, sobretot en agilitat.

Al País Valencià, el president de la Comunitat, que en diuen ells, prohibeix TV3. Gangsterisme pur. I mentre això passa, el representant de deu milions de vots diu que veta un mitjà de comunicació. I se queda tan ample. Que jo sàpiga, entre aquests deu milions de vots n'hi ha una majoria que creuen en la llibertat d'expressió i que llegeixen determinats diaris i veuen determinades televisions. Per si no els ha quedat clar.

També n'hi ha d'altres que desdejunen cada matí amb un home que haurà de pagar 60.000 euros per mentir per la ràdio de l'església. I els haurà de pagar a Carod i companyia, que ja se freguen les mans pensant en quantes paperetes d'autodeterminació podran imprimir amb aquests calerons que li arriben de les mans de l'heroi de la batlessa de Palma, que l'admira, vés per on, i que regala solars a l'església catòlica mentre els joves de Palma no tenen on viure.

Amb aquests exemples no m'estranya que el senyor Fernando Rubio menteixi com vol i quan vol malgrat els testimonis de setanta persones. Ja sabíem de les seves habilitats com a demagog -mirin sinó la seva afiliació política-, però les de mentider... deu ser que n'ha après escoltant el senyor dels 60.000 euros. I mentrestant, en Pep Lliteres, que va ser el meu professor de ciències naturals (i molt bo, per cert), tenia l'orella mal parada. I les càmeres de la seva televisió no enfocaven. Valent periodisme públic!