Una gran urgència

Ara que sé que a Palma tenim les tarifes de taxi més barates de tot Balears estic una mica conhortada. De fet, quan torni a pagar entorn de sis euros per un trajecte de curt a normal pensaré que si visqués a Maó podria ser pitjor. Si és que qui no es consola és perquè no vol. Hem de deixar de ser negatius i mirar la resta de l'ampolla plena, és a dir, deixar de remugar 'a Londres per aquests diners vaig de punta a punta'. Mira que ens diuen que amb les comparacions no anam enlloc però no ho podem evitar: mira València com ho ha sabut fer, una ciutat plena de jardins, zones verdes amb espais atractius... I Bilbao? Hi anava fa deu anys i era una ciutat negra, industrial; ara està preciosa amb el seu Museu. Així, amb tanta comparació no hi ha cap lloc que pugui sortir-ne aprovat, sobretot si es tracta de la pobra i trista Palma. Una ciutat grisa -el ciment és el que té-, pobra culturalment i amb una creixent manca d'encant. Ni la catedral gòtica, amb el mural de Barceló, ni el metro, ni els parcs de ciment inaugurats a corre-cuita han pogut dissimular una decadència quasi inevitable. La llarga llista de greuges que qualsevol ciutadà té guardada en la memòria ve encapçalada pel desgovern que sofreix la ciutat d'ençà del Batlle Aguiló. Palma sembla irrecuperable perquè a cada oportunitat s'empitjora. No existeix un model de ciutat que ens digui cap a on anem, senzillament perquè és millor no saber quines voluntats econòmiques ens comanden. Davant aquesta situació la batllessa Cirer inaugura parcs infantils de disseny i jardins de ciment mentre confia en la fidelitat, o millor parlam d'inèrcia, de vot. La cosa no està tan clara com fa un temps i, a més, els socialistes han abandonat el seu autoexili de Cort i han presentat una candidata. Aina Calvo ja no és tan desconeguda com molts pretenen i això és precisament un dels grans problemes de Cirer. Una batllessa que haurà de superar en aquests darrers mesos de campanya una candidata nova, que representa l'alternativa, una ciutadania cansada, i fins i tot empipada, amb la seva gestió i la del Govern de Matas, i un soci infidel per naturalesa.