Serra de Tramuntana

L'acord del Govern de Jaume Matas de convertir la serra de Tramuntana en paratge natural ha de ser ben rebuda i apreciada per tots els que valoren la protecció del territori mallorquí, única possibilitat de tenir cura de les generacions futures. Sorprèn, però, que aquesta protecció no inclogui municipis com Andratx i Calvià, que són els que més han patit l'expansió del formigó en les darreres dècades i que estan enmig d'escàndols enormes. També sorprèn la data en què l'Executiu ha decidit dur a terme aquesta aprovació, un dia abans de la gran manifestació convocada per un gran nombre d'associacions. No s'entén que dijous el portaveu del PP, Miquel Ramis, fes befa pública d'alguns dels més significats dirigents convocants de la marxa i que, l'endemà, el gabinet d'aquest partit aprovi una protecció que afecta més de 63.000 hectàrees. En tot cas, haurà de ser el temps el que digui si aquesta protecció és efectiva. Recordem que un decret de Prefectura de l'Estat del 1972 ja declarà la Serra paisatge pintoresc, una de les màximes preservacions de l'època. No obstant això, si ara s'ha d'acudir a noves limitacions és perquè la construcció s'ha multiplicat durant més de tres dècades. Per salvaguardar un territori concret no basten les normes. Allò important és el dia a dia de cada ajuntament i de les institucions supramunicipals en la inflexibilitat a l'hora de no permetre noves edificacions. Amb trampes legals com les que s'han descobert darrerament a Andratx, la protecció de Tramuntana a la llarga servirà de molt poc.