La setmana passada, en aquesta mateixa pàgina, el veí de dalt, Mateu Morro, denunciava els lamentables comportaments nocius de les grans transnacionals de la biotecnologia i entre elles en primer lloc la companyia agroquímica Syngenta. En aquell moment vaig recordar haver rebut, només uns pocs dies abans, el curiós almanac que sosté i edita ara aquesta empresa multinacional suïssa i aprofitaré per parlar-ne, ja que té molta cosa per contar. L'Almanac Agrícola ZZ va néixer el 1952 a Porriño (Pontevedra) per iniciativa de l'empresa Zeltia Agrària. La idea d'editar un almanac que al costat de les llunes i dels dies adequats per a realitzar les labors, inclogués coneixements agronòmics i refranys degué obtenir un considerable èxit perquè 55 anys després continua repartint-se arreu de Galícia. La importància d'aquell almanac agrícola és que va permetre l'ús continuat del gallec, fins i tot en els anys més difícils del franquisme.
K K K
MANTENIR LA TRADICIÓ. Amb tota seguretat, aquest volumet de cent pàgines deu ser el títol amb major tirada (cent mil exemplars) d'una edició en gallec que surt durant l'any, encara que es tracti d'una publicació no venal. Prediccions, acudits, les dates de les fires i consells per al cultiu de la vinya i altres vegetals formen el contengut d'aquest parenòstic gallec. El «ZZ» és un calendari molt ben cuidat gràficament que manté un compromís amb la cultura del país, amb bons treballs etnogràfics i amb una secció que s'anomena «Rescatando un anaco (trossos) da nosa cultura» sobre la qual cada any es fa un concurs de treballs que es publiquen en el calendari. El d'enguany tracta sobre l'ofici de ferrer.
K K K
DELS SULFATS A LA CULTURA. És fàcil imaginar la difícil continuïtat d'una publicació d'aquestes característiques, inserida en l'esquema de la primera empresa mundial en la producció d'agroquímics. Fer entendre a un gestor de comptes de Londres o de Basilea que s'ha de fer una edició que costa uns quantes desenes de milers d'euros en un racó petit com és Galícia, perquè això funcioni com una publicitat, deu ser un miracle. Les institucions haurien de reconèixer el treball que fan la gent dels calendaris agrícoles tradicionals, a vegades de manera totalment anònima. La supervivència d'aquest tipus de publicacions mai no està garantida i almanacs com el «ZZ» que durant 55 anys seguits hagin arribat a les llars, en aquest cas del camp gallec, és un mèrit que fins i tot s'ha d'agrair a una multinacional química com Syngenta.
K K K
AIGO DE MARÇ, HERBA EN EL CAMP. Durant el mes de març s'han de sembrar els melons, cogombres, carabassons i síndries amb protecció de plàstic. Convendrà llaurar i adobar les terres que es vulguin sembrar d'hortalisses i tirar en els sembrats un herbicida contra les herbes de fulla plana i fertilitzar-los si no es va fer el mes passat. Si ho voleu fer com abans, llaurau els favars i els altres sembrats. També fertilitzarem amb adobs simples o composts, amb els tres elements clàssics -superfosfat, potassa i nitrat, aquest en forma amoniacal o nitrificada- tots els arbres fruiters. S'han d'empeltar pomeres i sembrar ciurons i moniatos. Escampau fems als tarongers i si plou podreu sembrar tomatigueres a la seca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.