El pacte

El Repòrter Tribulete va acudir a una cita amb Biel Huguet. El líder de l'Entesa el va rebre amb posat solemne.Com vostè sap -va dir-li-, d'ençà que va abandonar el PSM, Entesa ha fet molt de camí. Va assentir, Tribulete. I a peu, va puntualitzar per encoratjar Huguet. I per senderes esboldregades, va afegir aquest. Va fer un gest, Huguet, donant a entendre que ja n'havien parlat prou. Va afegir: finalment hem arribat a un entreforc i Entesa havia de decidir-se cap on anava. Va contenir l'alè, Tribulete. Era evident que es trobava davant d'una exclusiva. I què heu decidit?, va demanar amb un fil de veu. Uns s'encaminaran cap a UM i els altres es faran monjos cartoixans, va manifestar en to solemne. I vostè...?, va demanar-li Tribulete. Monjo amb passi de pernocta, va aclarir. De manera que Tribulete va arribar a la conclusió que els esdeveniments polítics es precipitaven. Si Entesa fa figa, Esquerra festeja el Bloc, va raonar. Mentre, UM estava a l'aguait. Rebeu els fills pròdigs d'Entesa amb un fregit de llebre -va ordenar dona Maria Antònia al seu equip, ara que els caçadors li fan tants de presents de carn-, arribaran afamegats. En fi...! Tornem a la narració dels fets. Tribulete va ésser convocat pel Bloc i Esquerra, alhora. El reberen un representant d'EU-Els Verds, un altre del PSM i un tercer d'ERC. No en va poder saber la identitat, perquè es cobrien el cap amb una caperutxa. Comando 1930, s'autoanomenaren. Serà 1931 en record de la proclamació de la república?, va rectificar Tribulete. 1930 -va insistir la caperutxeta morada-, que és l'any de la canonització de la Beateta. Entesos. Cada caperutxa era d'un color diferent. N'hi havia una de morada, una altra de vermella i una altra de groga. Aquests tres colors sí que seran d'homenatge a la república -va insinuar Tribulete. I també en reconeixement de la senyera balear, va matisar la caperutxa vermella. Hi ha una mica de tot -va admetre la caperutxa groga-, perquè en època electoral tot allò que suma és bo. Tot seguit, passaren a informar Tribulete del motiu de la convocatòria: Esquerra és a punt d'integrar-se en el Bloc, de manera que s'hauran de trastocar les llistes per a fer lloc als republicans, alhora que s'oferirà a Grosske la possibilitat de canviar el galliner ampliat de Sencelles per una casa, amb jardinet i aigua calenta, al Canadà. Per què al Canadà?, va demanar Tribulete. Perquè és ben enfora, va respondre la caperutxa morada. La situació és la següent: El Alcázar, des de les seves pàgines, reclama el linxament de Grosske, perquè té un galliner il·legal amb quatre gallines i un gall de llavor que viuen en promiscuïtat tot i que fa dos dies va ésser Sant Antoni i hauria pogut dur-les a beneir. Conseqüentment, el galliner s'ha d'enderrocar per il·legal i promiscu. Tribulete va recordar-los, a les caperutxes, la brillant trajectòria política de Grosske. Però és que El Alcázar..., s'excusaven. Teniu en compte que si l'elimineu per pressions de El Alcázar -va fer-los saber Tribulete-, el convertireu en la darrera víctima de la Guerra Civil? Els de la Memòria Històrica se'n faran un llepadits. El va interrompre la caperutxa vermella. Ja ho sabem -va dir-li-. A posta, en lloc d'eliminar-lo de qualsevol manera, li oferim instal·lar-se al Canadà. Va intervenir la caperutxa groga: Tenim tres majorettes que li ballen i canten tres cops al dia davant el despatx. Va retirar una cortina. Mira-te-les!, va afegir. I efectivament, allí eren. Abans d'atansar-se a la finestra, Tribulete va reconèixer les estrofes de Mi casita en Canadá, de Loulou Gasté. Yo tengo una casita/ pequeñita en Canadá/ con un estanque y flores/ la más linda que hay allá...! Va sospirar, la caperutxa morada. Esperem que accepti l'oferta -va mormolar-. No se'ns n'ocorre cap de més temptadora... Va fer un gest d'incredulitat, la caperutxa vermella. Jo me l'enduc cada dia a fer el vermut a Cas Chato i n'hi faig de propaganda...! -va comentar- Mira, Eberhard, li dic, que allà disposaràs de jacuzzi i tot... Tribulete va anotar al quadern: solució difícil. I tot seguit va interessar-se per la posició dels d'Esquerra a les llistes. Ferran Tarongí ocuparà el sisè lloc a la de Cort. Dues de les caperutxes no estalviaren adjectius per a lloar l'esperit olímpic de Tarongí, que ha entès perfectament que en una contesa electoral ja n'hi ha prou participant-hi i que el fet de guanyar és del tot secundari. A parer de Tribulete, un altre home determinant d'ERC és Bernat Joan. Fet i fet, és l'únic parlamentari que ha aconseguit que es parli de les Illes Balears a Europa, cosa que les caperutxes saben. A posta el situaran en la setena posició en la llista al parlament, atès que és la manera més expeditiva d'enviar-lo a fer classes de repàs d'ESO a l'institut d'on va sortir. Va demanar Tribulete: I Joan Lladó? Resposta de la caperutxa morada: ha demanat l'entrada a la congregació de les monges de la Caritat. Li va caure el bolígraf de les mans, a Tribulete. Això si que era notícia! Va partir a corre-cuita cap a la seu d'ERC. Escala amunt, el va rebre un cor de veus que cantava Con flores a María. Lladó li va franquejar la porta. No profés jo sol, som una grapada, va comunicar-li. Anant de sala en sala, gojosament excitats, sense aturall, hi havia Joan Llodrà, Josep Serra, Cecili Buele i d'altres. S'ajustaven els hàbits, cantaven. Saps quin problema tenc, Joan...? -li confessava Alexandre Seguí a Joan Lladó- Jo m'he d'afaitar cada dia per anar net. Somreia beatíficament, Lladó. No passa res -li contestava-, pots du la Philips entre les tapes d'un missa. Tribulete va portar la conversa als pactes electorals. En la confecció de les llistes, no sou excessivament generosos amb el Bloc?, li va demanar a Lladó. Santa Lluïsa de Marillac ens va predicar la generositat cap al germà proïsme, va respondre Lladó, amb un somriure. I va afegir: professarem dia 27 de maig. Va mirar de centrar el tema, Tribulete. Que serà el dia de les eleccions, va deixar caure. I en la plenitud del Mes de Maria, va puntualitzar Joan Lladó. Va somriure candorosament, el polític. Va animar la seva gent: al·lots, a cantar! I tots cantaren amb veu esquerdada: Venid y vamos todos/ con flores a porfía/ con flores a María/ que madre nuestra es..! Tribulete va sortir al carrer. Camí de la redacció, va trobar Don Gabriel Alomar que tirava miques de pa als colomets de la plaça d'Espanya. Se'l veia abstret. Com va, Don Gabriel?, el va saludar, Tribulete. Ja ho veus, jove -li va respondre-. Aquí em tens, repensant la nació. Va quedar expectant, Tribulete. El mallorquinisme comença i acaba amb en Tolo Güel, va sentenciar Don Gabriel. I sense dir res més, va cercar amb la mirada els colomets. Tribulete va apuntar la frase al seu quadern. Si el trànsit minvava, sentia els cants procedents de la seu d'Esquerra. De nuevo aquí nos tienes/ purísima doncella...! Aleshores, Tribulete, va pensar en Grosske i en el Bloc i en el PSM i en ERC i en l'Entesa. Va recolzar-se en el taulell del Bar Cristal. Què li pos?, va demanar-li el bàrman. Un conyac -va respondre Tribulete. I afegí: - Que sigui doble.