Dictadors i lladres

Amb alguna cosa, i jo diria que amb més de dues els dictadors s'assemblen com dues gotes d'aigua, i és que a part del que roben al poble, i això ja és més trist, solen morir de vells, al llit i de mort natural (a part d'en Mussolini, que va morir com calia, i pot ser en un futur en Sadam Hussein), els altres dictadors a veure-les venir i això, penso jo, és una desgràcia pels demòcrates. Quan va morir en Franco, em vaig alegrar, com molts, però no massa. A mi m'hagués agradat que hagués mort com en Carrero Blanco, o com en Puig Antich, o fins i tot, si voleu, com en Manolete, però això de morir al llit un dictador, que voleu que us digui, no em va fer massa goig. En part em sent culpable de no haver fet res per ajudar, i portar tranquil·litat, als que sofriren la dictadura i la injustícia.

Ara, al dictador Pinochet (91 anys), molt dir que se'l jutjarà, que si arrest domiciliari, que si haurà de passar comptes... però com que no és musulmà, i fou posat al poder pel govern del EE.UU. després d'assassinar el president Allende, doncs, res de res. A prop d'arribar a la centúria, i ja ho veureu, morirà per desgràcia, com la majoria de dictadors, al llit. I de les terres argentines i de l'or d'Hong Kong, talment dels assassinats que cometeren els dos, res de res, oblidats. El jutge Sr.Garzón ha tingut motius més que suficients, no sols per encalçar en Pinochet, sinó, també, algun polític i molts de feixistes espanyols per les atrocitats que l'extrema dreta va cometre durant la dictadura franquista, i no ho ha fet, ni ell ni cap altre, i així ens va. Aquí no hi va haver ruptura ni neteja amb el passat, el que hi ha hagut és una continuïtat del que hi havia, una línia recta del que ja teníem, i ara en toquem les conseqüències, la resta, són contes i comèdies per passar el temps i enredar la gent. Els pobles a sofrir, i ells, els dictadors, per mala sort, a descansar. Idò, que te pareix.