Dreta i extrema dreta

És una llàstima que Zapatero no sapigués veure que aquesta operació ja fa estona que està en marxa, i que una de les seves etapes es va consolidar en el dit pacte antiterrorista. Mentre ell feia aquestes declaracions, el PP continuava en la seva espiral emmetzinada, llançant el seu missatge a bord de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, una de les plataformes més ben predisposades a posar el seu cabal moral a disposició del partit d'Aznar, Rajoy, Acebes i Zaplana -i de Jaume Matas-, en una nova entrega de la sinistra entente.

Una altra dreta, la que governa a Turquia i es declara islàmica, es nega a acceptar el repte per a la pau que ofereix el Partit dels Treballadors Kurds, tota vegada que «un alto el foc només se signa entre estats», dificultant així, per una qüestió aparentment semàntica, un camí que podria esdevenir autopista cap a la seva incorporació en la Unió Europea.

Dos exemples de dreta tancada, ultramontana, que contrasten amb la dreta que anuncia David Cameron, el cap dels conservadors britànics, que, abandonant tota temptació d'un neo-tatcherisme, apunta de cap al centre, aquest «terreny on es troben les inquietuds, les esperances i els somnis de la majoria de les persones i les famílies del Regne Unit». Aquesta dreta, que es reconeix com a tal abans de llançar-se a la conquesta del centre, seria tal vegada un bon exemple per a una dreta espanyola que, proclamant-se centrista, ja s'ha ubicat just allà on la dreta pot deixar de ser-ho en el sentit convencional del terme.