No és el mateix veure-les que mirar-les. Qui les veu és que, almenys, un llamp forcat li ha caigut a prop. Que els déus de l'Olimp ens alliberin de tot mal! Aquell que les mira és un badoca que es deixa encolomar pel primer que passa i que li ofereix un no-res de sucre... Si l'oferta és un parc, a més de badoca és un tocat de l'ala digne company d'en Matasetzes, el qual fou una de les persones més llestes que altre temps pasturaren per la Misericòrdia. Diria que fou un dels darrers que freqüentà aquell indret, pel que fa a espavilament, s'entén.
Emperò avui no es tracta de jugar amb subtileses semàntiques, perquè també es pot donar el cas de poder mirar no els estels sinó des dels estels. Diuen que és possible! Que qualcú ho ha provat i no se n'ha penedit, que s'ha enlairat a milers de quilòmetres lluny de la nostra Terra, que encara gaudeix de la categoria de planeta.
No està de més pensar que mirar des dels estels ha de tenir un peculiar encís, mentre els qui miren no tenguin la malanada falera de contemplar el nostre planeta convertit en un terròs ple de bonys i forats, llenderades a la superfície per no qualificar-les de talls aberrants, cremadissa de zones verdes i altres fantasies de la vida moderna.
També diuen els qui arribaren a enlairar-se que totes aquestes malifetes no es veuen de tan lluny i que la bolla del món és quelcom plaent, de coloraines gustoses, més parescut a un xupa-xups sense escuradents o maneta, per no dir «palillo» a la forastera, que gira, gira entorn a l'astre rei, badocant com badocam tots els habitadors de la nostra reserva apatxe. Hem d'escoltar el testimoni dels experts puix a nosaltres perquè no ens ve de gust volar o no volem fer-ho, per defugir de les malaventures terrenals tan sols ens queda l'esperança de poder gaudir de l'ombrívola acollidura dels arbres de la terra. També diuen alguns experts que encara en queden alguns. Per devers on?
Conten els entesos que mirant cap a baix, des dels estels, gairebé res es pot veure de les actuacions dels humans devers la nostra desgavellada terra. Alguns optimistes afirmen que sí és possible veure qualque cosa. No gosaria afirmar-ho perquè no entra dins els meus costums ni mirar els estels ni desitjar volar envers ells per mirar la terra i, per favor! mai de mais voldria veure les estrelles, malgrat, abocat a dita feta, sempre ens hi trobem.
Ara bé dins aquelles coses que es poden veure des dels estels diuen que és habitual contemplar la gran murada de la Xina o els plàstics estesos per les terres d'Almeria. I també és veritat que la gran taca de verdor exuberant de l'Amazònia, dia a dia, es pot comprovar com minva, minva, minva .... d'igual que manera que a casa nostra s'esvaiexen les zones ombrívoles i els parcs que ens prometeren no són més que promeses... despromeses.
I segons informacions prou documentades d'un temps ençà, es poden veure unes ratlles estranyes, ferestes, obertes a la terra, més corbes que rectes, amb determinats cercles que de tant en tant llancen unes altres ratlles semblants a tentacles de pop trobiguera que abans no es detectaven... i a més dins aquest maremàgnum ha sorgit amb força una llarga, llarga, llarguíssima ratlla, d'un grisós cementici, que deixa astorats els que poden gaudir de tal contemplació. Que és el que contemplam els apatxes d'Hostalets quan pasam a fer un volt i veure el que serà el parc promès.
No són imitacions de les ratlles de Nazca a terres peruanes... No! Són fenòmens detectats a una zona molt concreta de la Mediterrania. No cal afegir que són les noves carreteres mallorquines i que la ratlla grisa és el succedani que ens oferiren poc temps ençà com a parc de les vies. Tan sols ens queda l'esperança que el gris de ciment amb una bona mà de pintura verda als qui miren les estrelles els pugui semblar que passegen per la falca verda a manca del parc de les vies a terres de l'antic indret de les Set Aigües.
Serà veritat?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.