h + b = p

Quan Joan Clos va anunciar que marxava al Ministeri d'Indústria i que això suposava el «relleu generacional» a l'Ajuntament de Barcelona, se'm va eriçar l'espinada: són dues paraules que en termes de poder municipal tinc associades a la dictadura feixista de Franco, quan l'últim alcalde franquista de Formentera es va jubilar i va deixar l'Ajuntament a mans del seu fill. Un costum franquista, com poden veure, que els socialistes de la capital del disseny i dels «modernos» mai no han trobat oportú modernitzar i s'han anat passant el bastó de comandament defugint sempre un principi o un final decidit electoralment. No havien passat ni quaranta-vuit hores i una nova rampa m'enganxava l'esquena: el relleu Jordi Hereu ja anunciava a què dedicarà els mesos que li han regalat sense l'entrebanc de les urnes: donar-se a conèixer a la ciutadania. Gràcies per la sinceritat, però d'això se'n diu campanya propagandística. O posar els diners dels contribuents al servei del seu partit. Com se'n deia, d'això, quan ho feia CiU o el PP? És a dir, que de la fórmula publicitària 'b+b+b=B' amb què Clos va inundar Barcelona per a fer pujar l'orgull d'uns conciutadans més aviat cremats, hem passat a la fórmula «hereu (h) + barcelona (b) = Publicitat (p)». En això, Hereu és un bon alumne de Clos, que el primer trienni del seu mandat (1997-2000) va gastar 4.315 milions de pessetes en publicitat, multiplicant per deu la despesa de Maragall en el mateix concepte. L'any 2001, el pressupost publicitari de Clos pujava fins a 3.900 milions de pessetes, el 2002 ja era de 6.000 milions de pessetes (36 milions d'euros) i el 2003 augmentava un 208%. En els mesos que falten fins a les eleccions i amb un alcalde que es vol donar a conèixer, assistirem a un autèntic màster d'inversió pública en política social.