«Per qüestió de seguretat»

En el fons, en aquesta vida, tot es pot justificar. Tot es pot argumentar, fins i tot que el «ppj» està amenaçat de mort per bandes terroristes d'origen mallorquí. El «ppj» que amb tant d'èxit argumentà allò del mal denominat 11 M i que tant de rèdit polític els atorgà, amb quotes de poder extraordinàries, torna a insistir en la mateixa partitura. És l'himne que Miquel Ramis aprengué del seu mestre Acebes en aquella conjuntura en la qual el tenia com a referent moral i argumental. Aceces, ja se sap, entre moltes altres coses, és també un gran devot i un home de profunda pietat. Ningú no l'ha pogut acusar mai de mentider, ni de falsejador, ni de tergiversador, ni de posar cap casta de baixos per enterbolir la realitat. I això Miquel Ramis ho sap perfectament i segueix, encara ara, aquelles lliçons elementals que aprengué en aquell curset accelerat a Madrid. Tanmateix, llavors eren altres temps, perquè el garrot era necessari i es feia servir per ablanir, fer callar i reprimir tots aquells que tenien la temptació de sostenir arguments contraris als que mantenia el senyor del virrei. Miquel Ramis, a més, és un polític que mai no ha tractat de treure rèdit polític a la seva gestió, mai no ha actuat al servei d'interressos, ni ha vulnerat cap principi. És un dels pocs mallorquins que està legitimat per acusar, tirar la primera pedra i tenir la seguretat que a més es guanya la vida eterna. Una garantia que comparteix amb milers de víctimes. Segurs que en aquest cel al qual aspiren mai no hi seran aquells que es dediquen a rebentar pelegrinacions religioses ni els seus ideòlegs. Déu sempre ha tingut clar on té la dreta i l'esquerra. Cirer estarà, evidentment, a la dreta, i Vallespir a l'esquerra, amb el cabrum, amb aquells que no es mereixen la vida eterna. Allà dalt, els poders establerts també garantitzaran la seguretat a tots aquells que en vida han patit el martiri. Tots els sants i santes «jotas» tindran el seu altar, revengut i segur, a prova de bomba.