M'agradaria no fer-me pesat

Mirin, el dia 6 de juny passat, i sempre segons el rebut que em va fer l'estany del carrer Jaume III (expressions, Magdalena), vaig ingressar 10 E a la dita targeta. Constà en el rebut que després de l'ingrés hi havia un saldo de 16'10 E. Després d'uns quants viatges amb el bus, la conjunció astral volgué que quan vaig introduir-la a la ranura de la màquina, es repetí vegada i altra el pit-pit-pit. No hi va valer allò de fregar-me-la per la panxa per si es tractava d'humitat o d'estàtica concentrada, i res, inútil, ni el xofer ni jo la poguérem fer reaccionar. «Targeta invalidada», em sembla que deia la màquina aquella. I mira, vaig pagar els 45 cèntims en efectiu i aquí no ha passat res. I ara què he de fer? Ha d'anar al banc. Jo no hi he anat mai, al banc, per això de la tarja. Bé idò a l'Ajuntament mateix. Així ho faré.

Quan després d'uns dies ho vaig fer venir bé i em vaig aturar a les oficines del carrer Cadena, mirin, la gent no hi cabia, quasi vessaven pel portal, i tot pensant amb l'oficina municipal del Coll d'en Rabassa, vaig fer un mutis més que prudent, em pensava jo. A l'oficina del Coll, prèvia explicació que venia de Cort i la missió impossible que m'hi havia trobat, una senyoreta molt amable comprovà que la tarja efectivament estava invalidada pel motiu que fos, i que ella allà no em podia solventar res, que havia d'anar a una furgoneta que parava a diari a la plaça de Can Pastilla. Envestí el primer bus que passà cap allà i me n'hi vaig anar. A la furgo de Can Pastilla, res, el missatge es tornà a fer les feines dins els calçons, que diem a Sineu quan la baldufa no encerta a ballar bé. Que havia d'anar a les oficines principals de l'EMT, ubicades al carrer Josep Anselm Clavé. Varen passar uns dies però, com que a caparrut em guanyen pocs, m'hi vaig presentar en breu termini. I que no. Que allà no podien fer res de moment. Primer havia de tornar a la oficina del Coll o a la mòbil de Can Pastilla, que inutilitzarien la tarja, la segellarien amb un tampó, sol·licitarien la nova i que des d'aquell mateix instant podria tornar a circular amb 45 cèntims, únicament ensenyant la relíquia al conductor del bus. Després, quan ja tingués la nova i em vengués de gust, podria tornar a la O.P. de J.A. Clavé i em seria tornat el saldo. Supòs que l'al·lota que m'atenia veié la cara de poques berbes, cap ni una, que devia ostentar ja, a aquelles altures del via crucis burocràtic, perquè em mirà amb amable commiseració i arronsà les espatles dolçament. Avui, dia 17 d'agost, m'han reintegrat 14'30 E. Els més cars de tota la meva vida, si contam el preu dels viatges de bus i les meves hores invertides, encara que sols les valorem a preu de mosset. Direu que som un malsofrit, però en el meu lloc us voldria haver vist, jo, que qualque estona sembla que et tracten com un betzol. O que ho ets per no entendre les instruccions que hauries d'endevinar, no les que et donen.

Més del mateix: quan vaig anar a recarregar la tarja nova de trinquis al estany d'enmig del Coll, el propietari em va dir que allà no les carregaven, que havia d'anar al de baix, a l'estany de l'entrada del poble per la Ciutat Jardí. Mitja horeta més de passejada, entre anar, venir i parlar-ne. També un ocell em bufà a l'orella que: hi ha mal estar entre els 50 establiments ciutadans autoritzats per carregar targes. Perquè? Perquè Cort sembla que ha privatitzat el servei (ja trobava jo que es torbaven molt a fer-ho), i que des d'ara mateix ho durà una important empresa local de distribució de premsa gràfica... I que en lloc de 50 «autoritzats», n'hi haurà 200. I que els volen llimar la comissió, clar, ara són més a berenar... Hi han afegit un intermediari, una paparra que xucla i bé que fa si pot. I mal estar, m'han dit, mal estar... Ja s'ho faran.

Gabriel Florit i Ferrer, escriptor