Tenc el privilegi de no conèixer el senyor Antonio Alemany i la gran sort de no haver escrit res d'ell fins ara. Però fa dos anys vaig considerar que era notícia que l'hagués contractat el batle de Calvià perquè li escrigués els discursos, i ho vaig publicar. El senyor Alemany s'enfadà molt. L'endemà reaccionà amb un article al diari El Mundo. M'acusà de ser el sicari d'un mafiós i un incompetent professional. Al periodista Bartomeu Picornell i al meu editor, Pere Serra, els digué coses pitjors. Jo em vaig querellar.
Després de llegir la sentència de l'Audiència Provincial segons la qual es pot dir el nom del porc a qualsevol persona de rellevància pública, vaig entendre que presentar la querella havia estat un error i vaig pensar a retirar-la. Però superada la sorpresa, he decidit que no ho faré. No la vull guanyar, la querella, sinó que la vull perdre, i amb condemna a pagar les costes, si és possible. A mi no m'agrada insultar, ni tan sols al senyor Alemany. Aquesta manca de capacitat injuriosa m'ha inclinat a suprimir d'aquest diari alguns articles i moltes cartes al director. N'hi ha que m'han qualificat de censor i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, per fer-ho. Ara sé que tenien raó i per això necessit que em condemnin. Deixaré de ser aquest inútil professional que diu el senyor Alemany que som i aprendré a ser un bon insultador. Només feriré persones de rellevància pública i no em ficaré amb la vida privada ni familiar de ningú. Que descansi, el senyor Alemany, que no començaré amb ell. Una cosa és insultar de manera decent, amb els criteris establerts per l'Audiència Provincial, i una altra de molt diferent és embrutar-se les mans.
