Aquest mes es compleixen setanta anys de l'anomenada Resposta al missatge dels catalans, que signaren gent del pes intel·lectual i cívic d'Emili Darder, Francesc de Borja Moll, Miquel Ferrà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, etcètera. En total, el document, que expressava la voluntat de renovar i enfortir els fermalls de germanor entre catalans i mallorquins, va ésser signat per 153 persones. Setanta anys després, l'efemèride ha passat desapercebuda i sembla que les persones més significatives de la nostra cultura no l'han celebrat, descomptant (potser) Dolça Mulet, a la qual diumenge dematí veieren sortir de Can Joan de s'Aigo amb un litre de gelat d'ametlla. En qualsevol cas, el Repòrter Tribulete ha volgut saber quina seria, actualment, la resposta que donarien, als catalans, la gent més coneguda de Mallorca. Les respostes són les següents:
JAUME MATAS.- Que no en tenen prou amb la resposta que els vaig donar divendres passat? Catalunya, actualment, és com un soviet d'en Pep des Mostatxos. No hi ha llibertat, a Catalunya. MARIETA SALOM.- I, a més a més, no hi ha toros. Amb el goig que fan, tres toreros ben curros i més faixats que na Teresot!
MADAME ROSA.- Als catalans? Els tiraré pels morros que tindrem un estatut calcat del seu. O millor dit, millor que el seu, perquè el seu, encara que sigui com el nostre, és anticonstitucional, i el nostre, que és com el seu, és constitucional. Com és això? Demaneu-ho a Déu! El misteri de l'Esperit Sant és més complicat i ningú no en fa qüestió.
ENCARNACIÓN JUANA PASTOR.- Mire, Tribulete, yo soy buena como nadie, que mis vecinos saben que ninguna noche me voy a dormir sin dale un platito de leche a un gato callejero que se orina en la puerta de casa, pero lo de lo catalane lo tengo muy claro. O hablamo todo epañol o no hay repueta. Ya me entiende, como quien está de morros.
FRANCISCO JESÚS FIOL.- La meva resposta és la de sempre. Clara, precisa, contundent. És a dir: «La novia de Reverte/ tiene un pañuelo/ con cuatro picadores/ Reverte enmedio».
JAUME FONT.- Vatua d'ell, de catalans! Ja els donarem una bona resposta, si el Reial Madrid fitxa en Kaká!
MARIA UMBERT.- En mi respuesta les pediré que respeten nuestro léxico balear, tal como lo hacemos en IB3. O sea: desde luego, pues, sin embargo, entonces.
ROGELIO ARAÚJO.- Desde que Tomeu Martí me convocó para protagonizar la revolución ética, estoy a lo que disponga la Obra Cultural Balear.
CATALINA CIRER.- Els diré que ens tornin els pollastres que se'n va dur en Bayo de Portocristo. Va deixar els corrals buits!
JOSÉ MARA RODRÍGUEZ.- Igual que Batasuna. Que entreguen las armas. Esto es lo que tienen que hacer, los catalanes. Que rindan cuentas a la justicia. Luego, ya se verá si les dejamos comprar duros a cuatro pesetas.
EN BENAVENTE (en nom de tots els moixos del Puig de Sant Pere) Miau!
MONSENYOR MURGUI.- Parrup, parrup!
EL FAUNE ROSA.-- Una altra condecoració, que en Toni de ses Creus encara em guanya d'una. (Per a informació dels indocumentats: en Toni de ses Creus és el soldat Antoni Bauzà, anomenat també El Héroe de Baler).
GABRIEL SAMPOL (AELC).- Escriure'ls una carta? Jesús, quina peresa! I per quedar bé que no n'hi ha prou amb un e-mail?
GABRIEL JANER MANILA (IEB).- Els escriure'm tan aviat com l'Institut Cervantes ens passi instruccions. Però els contestarem per escrit, ja ho crec!
UN ALTRE CÀRREC DE L'IEB.- Molt bé! I qui hi posarà el segell?
PÉREZ ARGÚELLES (AFA).- Yo sólo les pido, a los catalanes, que admitan su culpabilidad en el trilingüismo, que luego los señores profesores me culpabilisan a mí. Cuando, la verdad, es que mis preferensias se inclinan por el modelo bilingüe. O sea castellano e inglés para todos, con lo que nuestros rorros tienen más que sufisiente para una formasión ideal.
No cal dir que els moments actuals, marcats pel distanciament entre institucions culturals tan significatives com són l'IRL i l'IEB i la revolució cultural que s'anuncia a les escoles de les Illes Balears -sens dubte la més impactant d'ençà de la propiciada per Mao Tse Tung-, no són els més adequats per a promoure l'apropament coral entre els catalans de banda i banda de la Mediterrània. Puc avançar que Tribulete va presentar les respostes del seu qüestionari al director de DdB, i aquest va decidir no fer-les públiques. Tanmateix, el diari, atès el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana, havia de deixar constància de l'efemèride. De manera que ha optat per fer pública la resposta del col·lectiu més coherent, que és el dels moixos. Serà notícia de primera plana i anirà encapçalada pel titular següent: «Setanta anys després, resposta als catalans». Sota aquest titular, una única onomatopeia: mèu! Més ben dit, MÈU, en lletres grosses, perquè ha d'ésser un mèu que faci de contrapunt a la història oficial, excessivament edulcorada. I a continuació, els noms dels 153 moixos que Madame Rosa acostuma encalçar a cops de granera. Són els de sempre: els insolents, els àcrates, els que rapinyen qualque nas de tant en tant. En definitiva, els que habiten les teulades, perquè no han volgut vendre la seva llibertat per un cap d'arengada.
Llorenç Capellà, escriptor
