I noltros sense saber-ho

Quan em detinguin vull que el meu advocat d'ofici sigui home -que les dones tenen més mal caràcter- amb una mirada profunda i un cos espectacular. Quant a l'aspecte interior -aquest que en teoria ens ha d'interessar més que l'extern- el vull intel·ligent, solidari, divertit... i budista, que, per cert, és la vertadera religió. Aquesta exigència la mantindré també quan vagi al metge de la Seguretat Social i així descarr poder ser atesa per una doctora catòlica malsofrida després d'una nit de guàrdia. Això, que pot semblar absurd no és res nou i ja que existeix algun precedent d'aquest tipus he decidit posar-me exigent amb l'Administració. Com deia un professor de filosofia, en aquesta vida cal tenir manies o ser, senzillament, especial perquè així el nivell d'exigència davalla i sempre t'acaben justificant «és que és molt rara, no li facis cas...» mentre, que si ets massa respectuosa, a la mínima, estàs condemnada. I així, per aquesta regla absurda d'intentar complaure l'intolerant, un detingut pot rebutjar la seva advocada d'ofici exigint ser defensat per un home I musulmà. El més surrealista de tot, és que el detingut acaba sent defensat per un home. Això que per molts no és més que una anècdota -de fet, en els diaris la notícia tenia una mida molt petita- per altres, tal vegada pocs, es tracta d'una discriminació que comença a ser indignant. Indigna perquè no és en absolut un cas aïllat del típic masclista sinó perquè a d'altres àmbits com el sanitari es donen situacions semblants. Doctors i doctores de la sanitat pública es veuen diàriament rebutjats per raó de sexe. Alguns es neguen a cridar el company de devora perquè passi consulta i d'altres, per no discutir, solucionen el problema, és a dir, cedeixen a la pressió.