Pere Bonnín és autor d'un llibre titulat Así hablaban los nazis (Barcelona, 1973), que és la gran aportació que ha fet el país a l'estudi de la perversió del llenguatge per subordinar-lo a finalitats criminals. Aquest llibre va ser sotmès a una persecució pirotècnica per part dels guerrilleros de Cristo Rey -no els confongueu amb els legionarios de Cristo, no són ben bé el mateix-, perquè als que els atiaven no els passà per alt que hi havia similituds pregones entre el llenguatge dels nazis i el dels feixistes que parlaven per boca del diari Arriba i d'altres mitjans. M'alegra saber que es prepara una reedició d'aquella obra, entre altres coses perquè el lector podrà esbrinar-hi si en l'actualitat poden continuar detectant-se aquelles similituds. (Per cert, i mentre esperam aquesta reedició, el lector pot ben bé amarar-se del punt de vista de Victor Klemperer, que va resseguir la creació del llenguatge nazi en uns quaderns que posteriorment publicà amb el títol, en la traducció espanyola, LTI La lengua del Tercer Reich.) També mentre aquesta reedició no surti del forn, tal vegada tendríem dret a esperar que la nostra gent especialitzada en la matèria comenci a estudiar seriosament allò que Pasqual Maragall, en un rampell de lucidesa, va anomenar «llenguatge Aznar»: va ser abans de les darreres legislatives i en un exorcisme: «Quatre anys més de llenguatge Aznar, i Espanya salta en l'aire feta troços», va advertir. Tenia més raó del que es pensava. Aznar es podia retirar a la reraguarda, perquè ja havia inoculat el seu llenguatge als que es posarien al front del partit. L'estratègia de Zapatero és l'estratègia d'ETA, diu Acebes. Llenguatge Aznar. Mentre aquesta ignomínia no es rectifiqui..., crida Rajoy. Llenguatge Aznar. (Mentre, Arnaldo Otegui diu que Batasuna, ara per ara, només ha tengut converses amb el PP.) La reincidència en assenyalar la pista d'ETA en relació als atemptats de l'11 M, llenguatge Aznar. És el llenguatge per trencar el diàleg, per presentar l'adversari com a enemic de la pàtria, per convocar els dimonis del passat espanyol. El llenguatge contra la pau. A qui ha sorprès que el PP hagi romput les relacions amb el govern de Zapatero a compte de la possibilitat de guanyar la pau? Semblaven a l'aguait d'una oportunitat, estaven disposats a cercar-la a les rebaixes. La ràdio episcopal (valents cristians!) havia preparat el terreny, el representant d'una part de les víctimes ja s'havia calçat el vestit de campanya i va intervenir amb un gest, abandonant la tribuna de convidats del Congrés: pur llenguatge Aznar. Quan puguem rellegir el llibre de Pere Bonnín, tal vegada hi trobem arguments suficient per qualificar aquest llenguatge per similitud i/o analogia amb altres llenguatges. Endevinau amb quin a amb quins? Sííí...! Gràcies per participar.