L'Estat espanyol sembla terra abonada a les estafes sonades. No passen tres o quatre anys sense que esclati un nou cas de presa de pèl col·lectiva, en què generalment les víctimes són milers i milers de petits i mitjans estalviadors, els quals veuen com, de cop i volta, la meravellosa entitat en la qual havien dipositat els seus doblers era en realitat un bluf on un grup de directius desaprensius s'havien enriquit a costat dels esforços de tota la seva vida. Aquests fets semblen fills legítims de l'època de la picaresca, dels lazarillos i detimo de la estampita. En realitat són fruit d'una societat que arrossega mancances importants, una de les quals és la falta de formació de part de la població, que es deixa enganar de manera a vegades sorprenent i impròpia d'una col·lectivitat desenvolupada. L'altre factor és l'escassa rendibilitat que obtenen els petits estalviadors dels seus recursos si els dipositen en bancs o caixes. No és estrany que s'entreguin a fórmules miraculoses, com ara la dels segells, per obtenir més rendibilitat.
Seria necessari que els poders públics endurissin la legislació i les mesures coercitives per evitar la proliferació d'invents d'alta enginyeria financera controlats per professionals del miracle. Constitueix una pèssima imatge veure milers de persones fent coa davant oficines demanant uns doblers que probablement no tornaran a veure pus mai més.
També hi ha un factor de desmoralització social en aquest escàndol: la gent s'acostuma cada cop més a viure al dia sense preocupar-se pel futur, ja que els que ho han fet en el cas concret de Fórum Filatélico, ho han perdut tot i ja només tenen el camí de la reclamació judicial.
