Els Rolling Stones han tocat a Shanghai, en la primera escala del seu tour de la Xina. Les vuit mil places de l'estadi erem ocupades per estrangers residents a la Xina, amb poques excepcions. Els Rolling no són tan populars allà com en altres bandes del mon, cosa que aquest viatge podria ajudar a canviar. I aquests concerts demostren el canvi que hi ha hagut en la manera que veim els xinesos, i com assumim ara més restriccions sobre l'expressió comparat amb fa uns quants anys. Per començar, si els Rollings haguessin anat a tocar a Pequín fa uns anys alguns, i sobretot alguns governs, els haurien fet una creu: anar a tocar a estats totalitaris i comunistes no està tan mal vist com durant la guerra freda. Ara tot va bé. Llavors, en aquests concerts a la Xina, el Rollings no poden tocar cinc de les seves cançons, ja que la lletra és massa provocadora, segons el Govern xinès.

Fa uns anys un hauria esperat que els Rollings s'haguessin negat a tocar a la Xina baix d'aquestes condicions: què vol dir censurar la lletra dels Rollings per qüestions ideològiques? S'hauria esmentat com un exemple més de la repressió dels comunistes, el seu poc respecte pel poble i per tot allò popular, i la seva por de la ideologia occidental. Però aquesta vegada, Mick Jagger n'ha fet broma a la premsa, dient que realment la prohibició de cantar cinc cançons no és res: en tenen 400 més que podrien cantar, va dir. Es veu que el grup no perdrà un minut de son darrerre petits contratemps d'aquests ni amb qüestions de principi. Una part de la seva obra no és considerada adequada per al gran públic? No passa res. El públic pagarà igual per escoltar la resta del repertori. El grup de rock no protesta, i tampoc no en diuen ni piu els governs occidentals: la censura, sembla, és un aspecte acceptable de la comercialització en un món globalitzat.