Les jerarquies catòliques tenen molts de problemes amb la llibertat d'expressió. Sense entrar en el terreny de les maniobres d'una organització tan desmesuradament poderosa com l'Opus Dei, l'Església de cada dia arrossega el llast de molts de segles de poder prendre massa decisions sobre el bé i el mal, en connivència o amb la complicitat de règims poc escrupolosos amb les llibertats de la gent. Leo Bassi no podrà actuar al Teatre del Mar, que és de propietat bisbal. La revelación, la funció que s'havia programat en aquest teatre des Molinar, ha patit la violència de l'integrisme catòlic, a Madrid. Ara no ens atreviríem a dir el mateix, però s'hauria pogut esperar una actitud una mica liberal per part del Bisbat, ni que sigui per compensar lleument el boicot bel·licós de què ha estat víctima Leo Bassi? Es veu que no, no hi ha ni altura de mires ni generositat suficient, encara, per permetre el diàleg quan es presenta en forma de provocació. Res a dir, no hem de demanar a una institució que es presti a ser interrogada sense seguir els estrictes rituals de la convenció. Tampoc no direm res de la provocació de les jerarquies catòliques, ni que sigui per omissió, mitjançant els seus mitjans de comunicació. Es veu que fomentar l'odi entre els ciutadans des d'una dialèctica filofeixista no és greu. Per ventura el compte de resultats suavitza l'autoexigència en matèria de fraternitat evangèlica. Em pregunt què passarà si una facció catòlica fonamentalista creu veure elements irreverents en el mural ceràmic de Miquel Barceló a la Seu. En fi, res a dir, tot plegat, encara que aquests dies evocadorament inquisitorials qui més qui manco ha recordat l'estreta relació del Bisbat amb la fundació que gestiona l'antiga institució de Natzaret, propietària dels terrenys on Pachá desenvolupa les seves activitats, que no tenen, en principi, res de dolent, però que no reclamen peremptòriament el qualificatiu de piadoses. També, els més vells, hem recordat els atacs violents a un teatre, a Roma, on Gian Maria Volontè representava una obra sobre l'obscura complicitat de Pius XII amb Hitler. Les campanyes contra pel·lícules (de Goddard, record ara mateix) omplen un bagul de delicadesa espiritual i d'amor a la llibertat que ens emociona. En fi, anirem a veure i a escoltar Leo Bassi sigui on sigui que, finalment, pugui representar La revelación, una obra d'art que els caçadors de bruixes han volgut acorralar. Com enyoren la censura, alguns! I això que la censura no era més que el penúltim vestigi d'un poder incommensurable, emprat per castigar i per aterrir. La censura... Ara mateix: hauria bastat una telefonada a la delegació del Ministerio de Información y Turismo, capitanejat per Fraga Iribarne, León Herrera o Sánchez Bella. Quin temps, aquells. Se nota tant, tant, que n'hi ha que els enyoren...