cielo claro
  • Màx: 20.67°
  • Mín: 13.08°
20°

Les dietes autonòmiques

Se sol dir que som allò que menjam. Si fos exacte, servidor tendria unes quantes preguntes referides a l'ésser d'algunes persones, perquè en realitat haurien d'haver finit fa anys pel verí de què es nodririen. Què deu menjar l'oracle de la FAES, per exemple? Quin deu ser el menú de Rodríguez Ibarra? Quina, la dieta de Maria Umbert? Bé, deix aquí la proposta d'un joc per a desenfeinats: si som el que menjam, què menja cadascú. Si hi jugau, teniu en compte que també es poden menjar aliments caducats. Però crec que l'axioma s'acosta més a l'exactitud quan l'aplicam al bastiment intel·lectual de les persones humanes. Cada qual és cadascú i del seu pa farà sopes, però tenim tot el dret -i el deure- a mirar amb lupa els materials de què disposen les persones que s'ocupen de les nostres coses amb els nostres doblers, bàsicament els governants i els polítics en general. A la nostra comunitat, un inventari d'aquests materials no és allò que en diríem estimulant i esperançador. Deixant de banda la nòmina d'analfabets funcionals que ocupen despatxos i tenen assessors i secretàries, la resta en general no presenta un aspecte substancialment millorat. Les excepcions, que n'hi ha, no alteren una mitjana deplorable. Podeu començar pel cim de la piràmide del poder i anar baixant fins a la base, i preguntar-vos de què es nodreixen intel·lectualment cadascun dels personatges que us hi aneu trobant. El repàs és un transitar monòton per terres ermes, convé que ho sapigueu. Us hi atreviu? Estau disposats a deixar tota esperança? Per si encara us en quedava una mica, tafanejau per pàgines web de formacions d'esquerra i així podreu saber quins són els aliments ideològics que formen la dieta dels seus militants. Aleshores entendreu per què el drama no és ser governats per la dreta, sinó per aquesta dreta; i per què l'oposició és l'esquerra, sinó aquesta esquerra. Si som veritablement el que llegim, o som molt poca cosa o no som res. Ens movem dins universos de poquedat insondable, lamentable paradoxa. Però ells, immutables, com si res: ens coneixen com si ens haguessin parit.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.