Al llarg de la meva vida m'he topat amb oficis ben estranys però cap com el de «ratilera» La saviesa popular va batejar com a «ratileres» les dones que se dedicaven a administrar «ratil» (mata-rates) a qui els feia nosa. Sovint solien ésser casades i que volien baratar el seu estat civil pel de viudes. Per dur a terme els seus plans de forma neta i segura, solien acudir a unes dones amb fama d'expertes a aconsellar com administrar-lo, les dosis adequades i com actuar perquè la mort de la víctima paregués natural.
Contaven que per devers la Capelleria hi vivia un senyor que se va casar amb Dona Francisca, una dona de fora carrer, devers 20 anys més jove que ell. Al poc temps de casats ell va començar a emmalaltir. Era un home ric i no se va escatimar a consultar metges. No hi havia res a fer. Aquell pobre home de cada dia perdia fins que va morir. La defunció se va atribuir a un còlic miserere. Tothom va compadir la pobra viuda a qui el matrimoni havia durat ben poc. Ningú no va sospitar res estrany en aquella mort. L'escàndol va esclatar uns anys després: Una dona qui havia enviduat feia poc va tenir un atac d'apendicitis, i varen decidir que era necessari operar-la. En aquella època s'aplicava un tipus d'anestèsia que feia que sovint la gent baix els seus efectes xerràs d'adormida. Una vegada anestesiada aquella dona va començar a desvariejar i a parlar de «ratil», de com s'administrava, i tot de detalls que indicaven la seva intervenció en la mort del seu marit. Quan se va despertar, ja tenia la policia al costat del llit.
Les investigacions del fet varen apuntar cap a una curandera del Pla de Sant Jordi, que tenia fama de bruixa, experta en com donar «bolleta», «mal bocí» i d'altres encantaments semblants. Va ésser detinguda i confessar les seves activitats, arrossegant amb ella un munt de desconsolades viudes de tot Mallorca, entre elles Dona Francisca. Aquest cas va ésser conegut com el de «ses ratileres des Pla de Sant Jordi».
Mai no sabrem quants de desafortunats marits varen morir d'una mal de ventrada gràcies als bons oficis de «ses ratileres» ni tampoc si encara hi ha dones hereves d'aquest antic menester.
