Israel ha pres una passa clara envers la pau amb la seva retirada d'una vintena de colònies a Gaza i el retorn de les terres als seus propietaris palestins. També és veritat que en tots els anys de conflicte entre Israel i Palestina mai no s'havia fet tant de renou, almenys a les televisions del món, pel desplaçament de poc més de vuit mil persones. En aquest conflicte hi ha hagut milions de refugiats des de fa dècades, la qual cosa no resta el dolor d'aquests més recents. Però l'accés absolut que Israel ha donat a les càmeres de televisió aquests dies a les colònies israelianes per gravar les llàgrimes de tots, contrasta molt amb la prohibició d'accés a tot periodista quan s'ha tractat de demolir cases de palestins dins les ciutats suposadament controlades per l'autoritat palestina. Tot, malgrat la severitat de la situació, fa molta olor de propaganda. Els israelians que són evacuats se senten traïts, és clar. Els colons israelians, després d'estar tants anys, gairebé quaranta, en aquelles terres, a més havent cregut que era per sempre més que eren allà, ho tenien ja com ca seva. Com se sentien els palestins que el 1967 varen ser expulsats no deu ser molt diferent, només que llavors ells eren expulsats per un exèrcit estranger, el d'Israel, i ara els colons són expulsats pel seu propi govern. Però aquesta vegada és la primera que ho veim filmat en tot detall. El ministre d'Interior d'Israel el dimecres no sabia com havia de contestar quan li demanaren com s'han de sentir els palestins que han vist familiars seus innocents morts a trets pel simple fet d'apropar-se massa a les colònies que ara es buiden. Mentre reconeixia la pena causada per errors passats repetia el sacrifici que fan els colons deixant les seves cases, on han criat els seus fills, on s'havien construït una vida. És la història de tots en aquella zona, just que els dos bàndols són incapaços de veure el patiment dels altres.