Publicitat gratuïta

Un diari de la metròpoli, marcadament nacionalista, ha estat fins a dia d'avui el meu gran patrocinador i un dels meus intermediaris. La publicitat gratuïta que em fa, gairebé diàriament, m'ha atorgat un protagonisme virtual i una rellevància social que, tant si és veritat com si no, està molt ben argumentat, gairebé com tot allò que es publica en aquest diari. A dia d'avui, visc com un senyor gràcies, entre moltes altres coses, que ells em fan la feina i em proporcionen un protagonisme mediàtic que em permet viure d'allò més descansat i a gust. Pensant segar-me l'herba allò que fan és aplanar el trespol perquè em passegi peu pla i sense passar pena. Record quan, ja fa alguns mesos, un conseller de l'actual Govern de les Illes Balears em va dir més o menys textualment: «no facis res, pensa que això que diuen de tu et dóna un poder que no has de perdre». Em va convèncer, el conseller. Val més no fer res i parèixer que fas molt que fer molt i parèixer que no fas res. Feina, un ja n'ha feta molta. Ara que en facin els altres, perquè pugui viure dels beneficis que em reporta. Home, tampoc no us poseu així. Alguna vegada tampoc no em fa massa gràcia el veure'm pel món, amb aquestes pintes i en versió friqui. Tanmateix no deixa de ser una anècdota i un joc. A mi no em desagrada esser un dels líders de la selecció mundial i fer part dels elegits que donam espectacle a les masses. Mentre trobin que puc esser útil a l'equip continuaré en la nòmina dels elegits i el dia que considerin que començ a fer l'espès sé cert que m'ho diran. Per aquesta causa un està disposat a suar la camiseta, encara que no senti massa els colors. La causa ho mereix.