Hi ha una vella maledicció -no sé si gitana- que diu una cosa com ara «Que tinguis plets i els guanyis!» tot referint-se als maldecaps que hom té quan ha de passar pel jutjat tot i que li donin la raó. Avui aquesta maledicció podria ser ben bé «Que tinguis telèfon o Internet!», perquè de segur, tard o d'hora, hauràs de passar per les forques dels serveis d'atenció al client. I tant se val si es tracta d'un telèfon fix o mòbil, com si es tracta d'una operadora de les noves o de les velles. A l'hora de donar-te d'alta, de convertir-se en un dels seus abonats, tot són facilitats, però si hi ha alguna incidència en el servei, tot són pegues i entrebancs. Sembla que la llei i els costums siguin molt permissius amb les pràctiques -ben bé mafioses- de totes les operadores. Tenc una partida d'exemples -tots ells fruit d'experiències personals- que els poden servir per a il·lustrar tot això. Per una d'aquelles coses, resulta que les meves factures de telèfon presenten una regularitat impecable, la qual cosa em va alertar sobre el desproporcionat augment en una d'elles, proper al cinquanta per cent superior del que era habitual. La vaig mirar -em vaig haver de posar les ulleres de mirar a prop- i vaig descobrir que m'havien duplicat l'import del servei d'adsl. Em va faltar temps per a telefonar -ja saben, allò de la musiqueta perquè tenen les línies ocupades- i em digueren que jo havia demanat un nou servei que era el que justificava l'excés en la factura. Vaig demanar detalls, em vaig posar com un porcell de llet i, finalment, com que no podien justificar que el titular de la línia -que era jo mateix- els hagués demanat res, em varen tornar els diners d'aquella factura, això sí tot indicant-me que hauria de fer el mateix per a la següent. Una mica escalivat vaig mirar les factures d'una altra operadora, la d'accés al 1050, i vaig descobrir que cada mes em carregaven devers cinc euros en concepte de «Promociones y descuentos». També vaig telefonar i m'aclariren que «el descompte» me'l feien d'una quota mínima de consum -que ningú mai no m'havia dit que hagués de pagar i que no figurava explícitament a la factura- i que per això pagava els cinc euros per comptes dels sis. Naturalment no em va faltar temps per donar-me de baixa del servei. Una baixa que està per veure si serà efectiva o no, perquè és força freqüent que se'ls passi per alt donar-se per al·ludits i, tot sovint, gràcies a aquests oblits corres el perill de convertir-te en un morós convicte que surts en totes les llistes ad-hoc, per més que siguin de dubtosa legalitat. I aquí ve el tercer exemple, és el cas d'una parella de jubilats de Felanitx que -enllepolits pel comercial de l'operadora- varen optar per passar de Telefònica a Ono. L'oferta era sucosa: instal·lació gratuïta, algunes telefonades gratis i, sobretot, que ell s'encarregaria de donar-los de baixa del 1050 i de Telefònica. Doncs bé, la instal·lació haurà estat gratuïta, però els jubilats varen haver de pagar devers 14 euros de desplaçament -un detall que li degué passar per alt al comercial- i ara s'han vist a punt d'aparèixer a una llista de morosos perquè tampoc no ha estat efectiva la baixa del 1050, per la qual cosa no els ha quedat més remei que pagar el que els reclamava -amb modals propers al xantatge i l'extorsió- l'operadora. Tanmateix, tot s'ha de dir, aquests no són més que tres exemples d'unes pràctiques molt censurables i molt esteses, pel que he pogut comprovar, per exemple, cercant a Internet «estafas operadoras». Són tants els casos que duen a pensar que la passivitat -propera a l'anuència- de les autoritats que haurien de vetllar pels nostres drets els fa còmplices i coautors de tot aquest enfilall d'abusos. Tant els costaria posar-se del cantó dels febles? Mentre els anava explicant això, he recordat la facècia d'aquell que, ja fa molt de temps, exhibia orgullós targes de visita a les quals, davall del seu nom, hom hi podia llegir «Abonado GESA», avui segurament caldria canviar la inscripció per una cosa com ara «Esclau de tal operadora».