Aquesta primera setmana de maig, amb la primera onada seriosa de calor i la posada en funcionament d'alguns projectes estrella del Govern del PP, les Illes Balears han despertat de la letàrgia hivernenca. Per una banda IB3, la Targeta Verda i la tímida reivindicació autonòmica, i, per altra, la convocatòria de la Diada de la Llengua, per al pròxim dissabte, en són alguns símptomes del desvetllament estacional. Tot això, uns dies en què la climatologia anuncia un estiu de sequera històrica; en què les estadístiques macroeconòmiques ens recorden que l'economia balear no passa pel seu millor moment i un informe del CIS situa la sanitat pública illenca molt per sota de la mitjana estatal, pel que fa a la satisfacció dels usuaris. La percepció que en tenen els ciutadans, no obstant, voreja l'optimisme inconscient i alimenta el tradicional chauvinisme. La situació real de les Illes és bona, deuen pensar molts, més enllà dels discursos apocalíptics més o menys conjunturals. Transitam una conjuntura històrica marcada per la desmobilització obrera i cívica; pel menfotisme i la indiferència; per l'hedonisme individual i la indolència social; per un temps, en definitiva, que ens està ensenyant només a sobreviure i a resistir passivament, sense expectatives de volada. Podem viure al marge d'IB3, de la Targeta Verda i allunyats dels debats autonòmics, i no passa res. Però si continuam alimentant aquest estat anímic d'abandonament potser, algun dia no molt llunyà, ho acabarem lamentant. El que cal, doncs, és aprendre i refer-nos, conscients que vivim moments sensiblement dolorosos i insatisfactoris, que ens podreixen col·lectivament i ens porten a un escenari que no és gaire favorable per a ningú. Allò que podria estar fallant no són les institucions públiques, ni els seus gestors, sinó que més aviat hauríem de ser més exigents i ambiciosos com a ciutadans i pensar més en el futur.