Els congressos del PP

Els diferents congressos del PP celebrats ahir a Balears, Catalunya i Madrid són, en el seu conjunt, un reflex de la situació en què es troba aquest partit. Cada congrés estableix l'estratègia de la política autonòmica corresponent, però a tots ells es nota el trauma d'haver perdut el poder a Moncloa. No hi ha res més unificador que el poder. Es va veure ahir, amb el total suport als líders a les autonomies on governa el PP, com Balears i Madrid. I per l'altra els dubtes a Catalunya, on Piqué ha estat reelegit amb un 81% dels suports, però perdent un 12% respecte de l'anterior congrés. I just enmig, un Mariano Rajoy que intenta articular un discurs creïble, de moment basat en fortes crítiques al Govern Zapatero però sense trobar una línia d'actuació capaç d'engrescar importants segments d'un electorat que mira de reüll aquest partit després de la dretanització impulsada per Aznar en el quadrienni 2000-04. L'Estat espanyol tancà el segle amb un PP que encara aixecava la bandera de la moderació i es trobà després amb la irrupció del bel·licisme que acabà per determinar la derrota electoral de març. No és estrany que líders populars com Piqué reclamin un retorn a l'antic estil. També Matas podria fer molt en aquesta direcció. Perquè del Madrid d'Esperanza Aguirre l'únic que cal esperar són impulsos centralistes al voltant de la grandeza d'Espanya. I des d'aquesta perspectiva Rajoy ho té molt difícil si vol recuperar el poder.