La «creuada contra el terrorisme» de George Bush s'està convertint en una vergonya i un insult als Drets Humans. Més de mil morts en cinc dies de combats en una exhibició militar de grans proporcions però de nul respecte als valors que conformen les democràcies no aconseguirà una altra cosa que fer créixer el terrorisme arreu del planeta. Bush crea màrtirs per totes bandes i incrementa l'esperit de combat dels musulmans radicals. Es veu al mateix Iraq. Just quan les forces nord-americanes arribaven a sang i foc al centre de Faluja deixant els seus carrers sembrats de cadàvers, els rebels han llançat un atac a Mosul -ciutat natal de Saddam Hussein- i s'han fet amb el seu control. S'anuncia una nova matança, i també la cada cop més estesa convicció que l'antioccidentalisme creixerà arreu del tercer món.
Bush ja no només cerca derrotar la resistència iraquiana. Encoratjat per la seva victòria electoral, cerca donar una lliçó. Cerca demostrar que la supremacia militar és la que acaba decidint el destí de la humanitat. A mesura que s'acosta la data de les eleccions iraquianes, ja ningú es creu que després es produeixi una retirada paulatina dels nord-americans. Tot el contrari. Bush ha concebut l'Iraq com a camp de batalla «per destruir el terrorisme internacional». Li convé mantenir el món en tensió. Li convé el temor estès arreu del planeta. Perquè això potencia la supremacia nord-americana com a única superpotència. I l'actual procés només condueix a aquesta implacable hegemonia que fa el món més insegur però molt més subordinat als designis de la Casa Blanca.
