Ahir Hongria anunciava que retirara els seus soldats d'Iraq. El mateix vespre que Bush celebrava la seva reelecció, aquesta decisió del govern a Budapest recorda un dels mal de caps més grans que esperen el president reelecte, i les pressions diplomàtiques que ben segur hi ha hagut per evitar aquest tipus d'anuncis abans de la votació a Estats Units. El primer ministre hongarès, Ferenc Gyurcsany, va dir que estava obligat a mantenir els tres-cents soldats a iraq fins a finals de gener, després de les eleccions per un nou govern a Bagdad, però que llavors tornarien a casa. El 2005 sera l'any de les retirades d'Iraq, pel que es veu. Comença a ser hora de demanar-se fins quan pot durar l'ocupació i quina és la utilitat dels soldats: Bush ja ha estat reelegit i les pressions per mantenir els soldats al seu lloc i mantenir la impressió d'una forca multinacional ja han minvat de cop. Altres països com Romania i Bulgaria, que sumen poc més de mil soldats entre els dos, ben segur ara podran passar factura a l'administracio Bush per la seva ajuda: Bush fara el possible per ajudar-los a entrar a la UE. Ucraïna té 1.400 soldats a Iraq, per motius també polítics. Polònia és el cinquè país en la llista dels que més soldats hi tenen. Aquesta setmana també va anunciar que a començaments d'any iniciarà la retirada dels seus homes, i que la previsió era que els darrers tornarien a casa abans del final del 2005. Una carta del govern provisional iraquià demanant a Hongria que mantengui els seus soldats a Bagdad no ha servit per res, i no servirà en el cas dels altres membres de la coalició. Ara que Bush sap que no importa fer les maletes sembla raonable esperar que posi Iraq a dalt de la seva llista de prioritats. És de suposar que ara es dedicarà a dissenyar una retirada digna, esperant que no hi hagi una desbandada entre els països que aportaren tropes a la campanya de Bagdad. I cal esperar que la propera aventura que emprengui no sigui tan desastrosa. Està per veure si Europa ha après com tractar millor amb aquest president que els darrers quatre anys ha amenaçat fins i tot la unitat de la UE.