Aquests dies té lloc a Macau el campionat mundial de la categoria B d'hoquei sobre patins. Després que la Federació Catalana de Patinatge hagi estat reconeguda internacionalment, tot i que amb caràcter provisional, la selecció catalana d'aquell esport ha golejat fins ara tots els seus adversaris: a vuitens de final, quatre partits guanyats de quatre de possibles, quaranta-dos gols a favor i cap en contra, ho diuen tot. I això que un total de deu (!) jugadors catalans -els teòricament titulars- no han pogut ser alineats pel fet d'haver jugat enguany amb la selecció espanyola.
He de dir que la trajectòria esportiva de la selecci catalana em fa sentir profunda satisfacció. Pareix que s'han acabat els temps d'èxits esportius per a l'hoquei espanyol de la mà dels catalans, per bé que haurem d'esperar fins al mes que ve per saber si es fa oficial i definitiu aquest reconeixement internacional. Amb tot, els èxits de la selecció catalana no pareix que tenguin a Madrid el ressò que es mereixen. Per posar-ne un exemple, a les notícies esportives deTelediario Primera Edición del passat dimarts dia 19, dia de la victòria sobre Anglaterra per 11 a 0, se'ns va informar tan sols de les eliminatòries de futbol de la Champions i del campionat mundial de motociclisme aconseguit (bandera espanyola en mà) pel també català Dani Pedrosa. Ni una paraula de l'hoquei.
Què pot passar al pròxim campionat mundial, si, com és d'esperar, la selecció catalana aconsegueix l'ascens a la categoria A, la mateixa en què milita l'espanyola? Pot esclatar un conflicte d'interessos de conseqüències imprevisibles.
Joan Llull Vives. Sant Llorenç des Cardassar.
