L'Europa dels Fòrums, l'Europa que parla el dialecte políticament correcte de les bones intencions interculturals i solidàries, és l'Europa que té por de deixar de ser ella mateixa, blanca i cristiana com una princesa de rondalla, si Turquia ingressa a la Unió Europa. El debat no està plantejat en termes de la legislació turca sobre l'adulteri o el seu respecte als drets humans, sinó en termes de si un país musulmà de 70 milions d'habitants ha de fer perdre a Europa el caràcter de «club cristià». Després de tants d'anys de delimitar l'àmbit d'allò polític i l'àmbit privat de les creences religioses, encara estam així, descobrint que la professió d'una fe determinada està escrita a l'ADN del Vell Continent.
A França i a Alemanya, veus ben significades de la dreta han demanat un referèndum sobre l'ingrés de Turquia a la Unió Europea. Els partits principals de la dreta francesa, UDF i UMP, reten a Le Pen l'homenatge d'intentar aturar la seva pujada assumint el seu discurs. De l'expresident Giscard d'Estaing procedeix la frase lapidària segons la qual l'ingrés de Turquia significaria la fi d'Europa. Angela Merkel, la líder de la CDU alemanya, intenta remuntar posicions dins del seu partit anunciant una intensa campanya contra l'entrada a Europa de Turquia: deu ser la millor manera de treballar per la convivència en un país on viuen més de dos milions de turcs. A Espanya se'n parla poc, i se'n sol parlar a favor, però basta enfonsar-se per determinats fòrums telemàtics per veure com guaita l'ombra de Lepanto. Llegiu aquesta perla: «La ciudadanía europea lo tiene claro: meter a Turquía en Europa es la gran baza de la izquierda para musulmanizar a Europa que tendría que absorber a cerca de 300 millones de musulmanes: los cerca de cien que serán los turcos en 25 años más los cerca de 200 de los turcófonos de Asia Central que tienen doble nacionalidad». L'ingrés de Turquia a la UE, altrament dit l'apocalipsi.
El pànic a les onades invasores també està darrere de la pintoresca proposta de la Unió Europea de crear centres de retenció per a immigrants a cinc països nord-africans. N'hi ha que usen l'expressió «camps de refugiats» però també podríem recórrer a una altra que també comença amb «camps de» i que vàrem aprendre estudiant la Segona Guerra Mundial. Naturalment, la justificació ve carregada de bones intencions: evitar que el Mediterrani esdevingui un cementeri, poder estudiar les demandes d'asil, escometre les causes profundes de la immigració. Cap d'elles, però, no explica ni tan sols perquè els centres s'han de situar a Marroc, Líbia o Mauritània, i no a Espanya o Itàlia. Europa paga, és cert, però es lleva l'espectacle de la vista i posa la mar pel mig.
Una notícia més per completar el panorama: Àustria construirà una presó dins Romania per tancar-hi els ciutadans romanesos que siguin detinguts en territori austríac. La idea va ser llançada per un ministre del Partit Liberal, de l'ultradretà Jorg Haider, i ja ha estat aprovada pel Parlament de Bucarest. Àustria es podrà estalviar despeses de manteniment dels presos romanesos, que dins Àustria arriben als cent euros diaris i a Romania es queden en una desena part.
Europa es tanca, gelosa de la seva identitat cultural, racial i religiosa. Aixeca murs que la defensen dels països fronteres, que no són altra cosa que naus carregades de bàrbars perillosos. Al mateix temps, descobreix la seva utilitat com a abocador: de residus, naturalment, però també d'immigrants il·legals o de presos que resulten massa cars de mantenir.
