L'imparable alça dels combustibles

Air Europa i Spanair se sumaren ahir a l'increment de les tarifes aèries mentre el preu del combustible assoleix rècords històrics. Ningú no s'atreveix a parlar de nova crisi del petroli, però el fantasma dels anys setanta del segle passat comença a voletejar sobre el teixit social. Aquella crisi suposà un cop molt dur a l'estat del benestar i omplí d'optimisme tot l'Occident. Però ara la situació és més greu. L'endeutament de les classes mitjanes i de les famílies en general és enorme. Precisament com a conseqüència de la crisi del setanta, que comporta un gran procés inflacionari, moltíssims ciutadans occidentals han abandonat la cultura de l'estalvi i han après a viure al dia. En aquestes circumstàncies, els increments de preus desmesurats podrien tenir efectes catastròfics. Cal que els governs tornin a emprendre mesures que evitin brots inflacionistes, els quals, de manera implacable, acaben fent créixer les llistes d'aturats. Aquesta és la primera mesura. La segona és una política internacional intel·ligent per arribar a acords sòlids amb els països productors de petroli. La guerra de l'Iraq ho ha embrutat tot. La fúria venjativa de Bush a causa de l'11-S ha incrementat el problema. El món és ara molt més insegur que fa poc més de tres anys. És necessari un canvi de rumb en la política internacional. L'esperança nom ara John Kerry.