Pels seus fets els coneixiereu, diu la cita bíblica, i pels seus fets coneixem José Bono, el petit reietó de Castella-la Manxa que ha sortit del seu redol per demostrar-nos, dia sí i dia també, que és possible tenir més figurera que en Bisbal, més comandera que n'Aznar i anar més equivocat que el general Custer. El reietó castellà combina aquestes qualitats amb unes ínfules imperials que deixarien curt el mateix Carles I.

Aquest personatge carpetovetònic, convertit en ministre de la Defensa d'Espanya, seria el bufó ideal si no fos que gestiona els nostres doblers i ens representa a l'exterior. Quan pixa fora de test som tots, al darrere, que ho feim amb ell. Pixar fora de test amb els militars d'aquí, encara rai, però fer-ho amb els nord-americans ja és una altra cosa. Que digui el reietó que amb ell «Espanya ha deixat d'estar de genollons» davant els EUA és una grolleria, vist el potencial de l'Exèrcit espanyol. I que permeti ara la desfilada honorífica de la División Azul és un insult en tota regla a la sensibilitat col·lectiva.

La División Azul, d'inspiració falangista, lluità al costat de l'exèrcit nazi en la II Guerra Mundial. Els seus soldats feren causa comuna amb aquells que pretenien la imposició de la ideologia nacionalsocialista a Europa i que propugnaven el racisme amb la construcció de camps d'extermini.

Es mereixen aquest ser honorats?

Joan Antoni Ramis Horrach. Palma.